25 d’agost del 2017

19 d’octubre del 2016

SENTIR LA CONSCIÈNCIA


L’adaptació i integració en la vida quotidiana, les rutines, el dia a dia, pot arribar a ser tant mecànica i robotitzada que ni tant sols som conscients del que fem i vivim fins que ja ha passat.

El trajecte cap a la feina sense recordar com hi hem arribat, sense adonar-nos que han tancat la botiga de la cantonada, que fa dies que no veiem la veïna que ens creuem cada dia, que el grup de nens que va a l’escola cada dia es fa més gran.

O arribar a casa, preparar el sopar i córrer, ràpid que encara haig d’acabar això de la feina per demà, o arribar quan la canalla dorm perquè la reunió s’ha allargat fins a les tantes i ara ja prefereixes anar a dormir que sopar una mica.

El dia a dia. La VIDA.

Aquests dies penso en què a vegades no sóc prou conscient de les coses noves i úniques que visc cada dia i el temps passa ràpid i em queda la sensació potser amarga de no viure prou intensament. I arribo a la conclusió que aquesta percepció de no viure prou intensament és conseqüència de no posar consciència plena a la vida que visc. I m’adono que cada dia és ple d’intensitat, d’una intensitat que jo construeixo en funció de la percepció i consciència que tinc de cada moment viscut. Perquè cada dia és especial i únic, amb noves experiències i vivències, que m’ajuden a seguir construint-me i evolucionant i creixent.

No voldria que sembli una reflexió anhelant la felicitat i el carpe diem, sinó que el que vull transmetre és la importància del donar valor, consciència i sentit a la vida.

Vivint conscientment la conversa amb la persona que et ven el pa, el somriure del cambrer del bar que et serveix el cafè quan estàs encara amb els ulls mig tancats, els riures de la canalla que juga al carrer o al parc, la gent gran que passeja pel poble, la família que sempre somriu, etc.

Tots aquests moments són petits exemples dels intents que en regala el dia a dia que considero que hem d’aprendre a valorar i a posar-hi consciència perquè cada petit instant és el que construeix el nostre dia a dia, la VIDA.


Què estàs vivint aquesta setmana de nou, diferent o millor?


Tenim dues vides. La segona comença quan ens adonem que només en tenim una.”

Confuci

20 de juliol del 2016

EL TEMPS LLIURE. TEMPS PER EDUCAR I APRENDRE. L’EDUCACIÓ EN EL LLEURE.

Treballar valors com el respecte pels altres i pel que ens envolta, el compromís, la cohesió i la cooperació, considerar el pensament lliure, la reflexió, el debat i la diversitat d’opinions com una eina per l’aprenentatge, el creixement personal i la construcció de la identitat tant individual com col·lectiva.

Aquests aspectes, i molts d’altres, són els que es tenen en compte des de l’educació en el lleure, els quals els monitors – no professors - són els que vetllen i actuen com a dinamitzadors i referents d’infants i joves, acompanyant-los en el seu creixement, en l’aprenentatge i el desenvolupament i la construcció de la seva identitat. Els acompanyen en la vida, en el fer-se grans.

El lleure per mi, no és gastar el temps de no obligacions fent el que més agrada i ve de gust. El lleure és aprofitar el temps de no obligacions fent el que agrada i ve de gust, aprenent i compartint. Generant nous aprenentatges i noves experiències. El lleure pren sentit quan és acompanyat pel monitor o monitora que sent, creu i confia amb que la seva tasca té el mateix valor que la de qualsevol altre agent educador.


Els monitors de lleure actuen com a mediadors del lleure, que participen de la interacció de l’infant i jove amb el món en aquells moments que vol decidir què fer. És a dir, en aquells moments per exemple que no tenen obligacions escolars, per exemple, els caus, esplais, casals d’estiu, colònies, etc. Els monitors de lleure procuren que aquest temps lliure tingui sentit, sigui valorat, estimat, desitjat i volgut. I confien sobretot que la seva tasca, ja sigui remunerada o voluntària serveix per generar canvis, sempre positius i possibilitadors, que per petits que siguin permeten seguir treballant per aconseguir una societat i un món millors. 

"La primera tasca de l'educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi." 
Maria Montessori