SENTIR LA CONSCIÈNCIA

L’adaptació i integració en la vida quotidiana, les rutines, el dia a dia, pot arribar a ser tant mecànica i robotitzada que ni tant sols som conscients del que fem i vivim fins que ja ha passat.

El trajecte cap a la feina sense recordar com hi hem arribat, sense adonar-nos que han tancat la botiga de la cantonada, que fa dies que no veiem la veïna que ens creuem cada dia, que el grup de nens que va a l’escola cada dia es fa més gran.

O arribar a casa, preparar el sopar i córrer, ràpid que encara haig d’acabar això de la feina per demà, o arribar quan la canalla dorm perquè la reunió s’ha allargat fins a les tantes i ara ja prefereixes anar a dormir que sopar una mica.

El dia a dia. La VIDA.

Aquests dies penso en què a vegades no sóc prou conscient de les coses noves i úniques que visc cada dia i el temps passa ràpid i em queda la sensació potser amarga de no viure prou intensament. I arribo a la conclusió que aquesta percepció de no viure prou intensament és conseqüència de no posar consciència plena a la vida que visc. I m’adono que cada dia és ple d’intensitat, d’una intensitat que jo construeixo en funció de la percepció i consciència que tinc de cada moment viscut. Perquè cada dia és especial i únic, amb noves experiències i vivències, que m’ajuden a seguir construint-me i evolucionant i creixent.

No voldria que sembli una reflexió anhelant la felicitat i el carpe diem, sinó que el que vull transmetre és la importància del donar valor, consciència i sentit a la vida.

Vivint conscientment la conversa amb la persona que et ven el pa, el somriure del cambrer del bar que et serveix el cafè quan estàs encara amb els ulls mig tancats, els riures de la canalla que juga al carrer o al parc, la gent gran que passeja pel poble, la família que sempre somriu, etc.

Tots aquests moments són petits exemples dels intents que en regala el dia a dia que considero que hem d’aprendre a valorar i a posar-hi consciència perquè cada petit instant és el que construeix el nostre dia a dia, la VIDA.

Què estàs vivint aquesta setmana de nou, diferent o millor?

“Tenim dues vides. La segona comença quan ens adonem que només en tenim una.”

Confuci

EL TEMPS LLIURE. TEMPS PER EDUCAR I APRENDRE. L’EDUCACIÓ EN EL LLEURE.

Treballar valors com el respecte pels altres i pel que ens envolta, el compromís, la cohesió i la cooperació, considerar el pensament lliure, la reflexió, el debat i la diversitat d’opinions com una eina per l’aprenentatge, el creixement personal i la construcció de la identitat tant individual com col·lectiva.

Aquests aspectes, i molts d’altres, són els que es tenen en compte des de l’educació en el lleure, els quals els monitors – no professors - són els que vetllen i actuen com a dinamitzadors i referents d’infants i joves, acompanyant-los en el seu creixement, en l’aprenentatge i el desenvolupament i la construcció de la seva identitat. Els acompanyen en la vida, en el fer-se grans.

El lleure per mi, no és gastar el temps de no obligacions fent el que més agrada i ve de gust. El lleure és aprofitar el temps de no obligacions fent el que agrada i ve de gust, aprenent i compartint. Generant nous aprenentatges i noves experiències. El lleure pren sentit quan és acompanyat pel monitor o monitora que sent, creu i confia amb que la seva tasca té el mateix valor que la de qualsevol altre agent educador.

Els monitors de lleure actuen com a mediadors del lleure, que participen de la interacció de l’infant i jove amb el món en aquells moments que vol decidir què fer. És a dir, en aquells moments per exemple que no tenen obligacions escolars, per exemple, els caus, esplais, casals d’estiu, colònies, etc. Els monitors de lleure procuren que aquest temps lliure tingui sentit, sigui valorat, estimat, desitjat i volgut. I confien sobretot que la seva tasca, ja sigui remunerada o voluntària serveix per generar canvis, sempre positius i possibilitadors, que per petits que siguin permeten seguir treballant per aconseguir una societat i un món millors. 

"La primera tasca de l'educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi." 

Maria Montessori 

LA NATURA I LES PERSONES: UN VINCLE SALUDABLE

Diuen que estar en contacte amb la natura té beneficis per la salut física i emocional de les persones. Que ajuda a reduir l’estrès, a relaxar-nos i tranquil·litzar-nos,  i que convida a la tranquil·litat i a la pau interior. I fins i tot, també és beneficiosa per superar la depressió.

Aquesta connexió entre les persones i la natura també fa que ens tornem més respectuosos amb ella, un punt molt important pel que fa a la cura del medi ambient i dels espais naturals que ens envolten.

Aquest vincle és important en totes les persones, qualsevol sigui la seva edat, des dels infants fins a les persones grans. I és que estar en contacte amb la natura no significa només fer esport; caminar, córrer o anar amb bicicleta. És molt més que això. Observar, contemplar, jugar, respirar, escoltar, tocar, etc.  La natura és una connexió amb els 5 sentits.

No tinc cap dubte que tot això que us he explicat ja ho sabeu. Només ho volia compartir amb vosaltres perquè vivim en una societat on la immediatesa i l’estar constantment connectats a les noves tecnologies és l’ordre del dia. Una societat on els nens i nenes saben utilitzar aparells electrònics gairebé de manera innata, on la comunicació i les relacions socials dels adolescents i joves es construeixen darrere de les pantalles, on els adults es posen alarmes per recordar les reunions i les coses importants, on les persones grans fan cursos per aprendre a utilitzar l’ordinador, etc.

Vivim tant connectats a les  pantalles que a vegades ens oblidem del que ens envolta. I a mi, personalment, això em preocupa; perquè oblidar-se mica en mica del que ens permet viure és oblidar-se mica en mica d’un mateix i de la pròpia vida.

La natura és una escola on fomentar la creativitat, on aprendre a estar en silenci i a escoltar, on conèixer animals i plantes, on poder gaudir de les relacions socials i de la solitud, on descarregar energia a través de l’esport, on aprendre a respectar i a valorar. La natura és un lloc per créixer i on créixer.

La natura és un recurs agradable, fàcil, gratuït i senzill que tenim molt a prop i del que no en traiem tot el profit possible.

La natura és emoció i vida.

A la natura no hi ha Wifi, però possiblement la connexió que hi trobaràs serà mil vegades millor.

DIA INTERNACIONAL DEL PETÓ

Avui, 13 d’abril, es celebra des de fa anys el dia internacional del petó. Aquesta celebració es fa amb la intenció de recordar el plaer que hi ha darrere els petons, diferenciant-ho del fet de fer-se petons per formalitat social o com a previ a tenir relacions sexuals. Contemplar el petó com a moment de gaudir i de plaer. Així com d’intimitat, de mostra d’afecte, estima i amor.

En català fem els petons, no els donem. Que curiós és el llenguatge, si busquem el significat dels verbs al diccionari trobem:

• Fer: Donar existència (a alguna cosa).
• Donar: Cedir la possessió o propietat (d’alguna cosa), gratuïtament, sense rebre’n res en bescanvi.

Els petons són comunicació. A qualsevol part del cos podem fer petons, a qualsevol cosa podem fer-li petons.

Quan una persona fa un petó, pot estar mostrant a través d’aquests gest el seu estat emocional, l’empatia, la proximitat, la importància que té l’altre en ell/a, la confiança, la seguretat, el sentir-se acompanyat, l’afecte, la felicitat, la tristesa, l’amor, l’atracció, el desig, l’estima, etc.

El petó és una acció universal, que cada cultura ha adaptat a les seves creences i valors i els ha dotat de diferents significats.

Saps què li passa al cos quan fas o reps un petó?

• Pot calmar-nos o activar-nos, depèn de la intencionalitat del petó.
• Sentim benestar.
•  Ens sentim estimats i acompanyats.
•   Activem músculs de la cara.
•  Poden anar acompanyats de contacte físic i visual: abraçades, tocar-nos les mans, mirades, etc.
• Augmenta la circulació sanguínia, la tensió arterial i el ritme cardíac, especialment quan el petó és apassionat.
• Alliberem serotonina, oxitocina i endorfines: hormones relacionades amb l’amor, la sexualitat, el plaer i la felicitat.

      MANEL - FES-ME PETONS - Atletes, baixin de l'escenari

“El petó és una forma de diàleg.”

George Sand

“Pero como todo beso, éste es una respuesta, una respuesta torpe pero tierna a una pregunta que se escapa del poder del lenguaje.”

Sándor Márai

LA GESTIÓ DEL TEMPS, LA GESTIÓ DE LA VIDA

Ahir a la tarda escoltava el programa de ràdio Tot és possible de RAC1. Van entrevistar a Gustavo Piera autor del llibre El arte de gestionar el tiempo (Alienta, 2016).

Piera explicava que la paraula TEMPS no és res més que el que utilitzem per mesurar la vida. Així doncs, cada vegada que utilitzem la paraula temps, si la canviem per la paraula vida el contingut és diferent, a la vegada que més impactant. Veieu l’exemple que ell posa:

-          Quan temps estaràs amb els teus fills?

-          Quanta vida posaràs en els teus fills?

Un altre exemple:

-          Estic perdent el temps.

-          Estic perdent la vida.

Oi que és ben cert que l’impacte que té en nosaltres utilitzant una paraula o una altre no és el mateix?

Piera utilitzava la metàfora de que les persones som com hàmsters que estem dins la roda, la fem girar i girar, més ràpid o més lent però sempre som allà, sense moure’ns de lloc. I això ens pot passar sobretot quan no sabem on anem ni on volem anar. És a dir quan anem per la vida sense direcció, sense rumb.

Per saber on volem anar és condició necessària conèixer-nos, preguntar-nos, descobrir, etc., quines són les meves habilitats, què m’agrada, cap a on vull anar, quina és la meva actitud, etc. Sense saber aquests aspectes no podrem saber què volem de manera que segurament treballarem molt però no anirem cap on volem anar és a dir feina i objectiu estaran en direccions diferents i sobretot, com més treballem sense rumb més ens estarem allunyant del que volem.

Com ho podem fer doncs per no perdre aquesta direcció? Piera parla de fer una reunió amb un mateix, cada dia durant 20 minuts. I què vol dir fer una reunió amb un mateix? Molt senzill, parar-nos a pensar. Si cada dia ens parem a pensar ens ajudarà a no perdre el rumb, perquè cal tenir present que hi ha factors externs que ens poden canviar el rumb. Així doncs, la manera de no perdre la nostra direcció és controlant el nostre rumb, perquè si no ho fem el podem perdre. Si volem anar a un lloc i estem alerta, controlant que avanci, ens acabem perdent i ens trobem a la deriva.

Quan Piera explicava això, em va venir al cap una de les disposicions corporals-emocionals que es treballen dels del coaching, la DETERMINACIÓ. Les disposicions corporals- emocionals són les energies corporals i emocionals que ens permeten expressar-nos a la vida.

La determinació és la disposició que sosté el nostre poder i la força de voluntat, quan ens concentrem amb les nostres fites, establim límits, sabem dir “no” i som capaços de fer realitat els nostres somnis, avancem cap a la direcció que hem escollit. La determinació està molt relacionada amb la convicció, l’assertivitat, la força de voluntat, la passió i la confiança plena, també amb la seguretat.

Un cop tenim el nostre rumb, la nostra direcció definida és important que fem ús dels nostres recursos personals, les eines que tenim, les habilitats i capacitats que tenim per avançar. Piera diu que un 70% dels recursos que necessitem ja els tenim, el que passa que ens són desconeguts perquè no els treballem.

Uns d’aquests recursos que tenim són els que anomena les 4 C:
Cos à Energia (esport, alimentació,etc.)
Cervell à què vius? (molt de compte amb els virus: totes aquelles creences limitadores, mites familiars, valors, etc., que no ens permeten SER el que volem ser. El cervell té virus i s’han de netejar, posem un antivirus i eliminem-los per poder funcionar).
Cor à El cor té un camp electromagnètic que atrau el que tu vols. És on hi ha les il·lusions, les passions, el cor pensa i ens parla, però sovint no li fem cas. El cor ens dóna solucions, o no heu sentit mai a parlar de les CORAZONADAS? No deixen de ser la nostra intuïció que va molt lligada amb les nostres il·lusions, somnis i desitjos.)
Coratge à El coratge és saber dir “no” a moltes coses, és la força interior que ens permet saltar els obstacles. És  el SENTIR, PENSAR, DIR I FER en la MATEIXA DIRECCIÓ.

Les 4 C han d’estar en equilibri.

Només nosaltres som responsables de construir i dirigir la nostra vida, som responsables de com ens organitzem per viure amb equilibri i sintonia, amb benestar. Construir il·lusions constantment, sense il·lusions vivim morts. Crea els teus moments perla, moments que facin brillar la teva vida, moments de felicitat.

I recorda, l’estrès no és tenir i fer molta feina, sinó la relació que hi ha amb el que vull i fer i amb el que faig, l’estrès és el no arribar on vull. DECIDEIX, ORGANITZA I COMENÇA A CONSTRUIR sense perdre el rumb, reuneix-te i troba’t amb tu mateix, només així aconseguiràs NAVEGAR EN LA DIRECCIÓ QUE TU VOLS I ARRIBAR A BON PORT.

“Una de les primeres autoinstruccions que hem d’aprendre i ensenyar és: Atura’t i pensa.”

Ferran Salmurri

“No hi ha vent favorable per aquell que no sap on va”

Sèneca

TREBALLANT LES EMOCIONS I ELS SENTIMENTS: FORMACIÓ EN GESTIÓ EMOCIONAL

Aquestes darreres setmanes he estat realitzant una formació en intel·ligència i gestió emocional, motiu pel qual he deixat el blog una mica a segon pla. Continuar formant-me en àmbits de la psicologia m’ajuda a millorar professionalment i a disposar de més eines per acompanyar a aquelles persones que ho volen i ho necessiten.

El curs ha tingut una durada de 30 hores, poden semblar poques i realment ho són si es tenen en compte tant sols les hores presencials. Una formació d’aquestes característiques no deixa de ser una formació continua on cada persona que participa comença un camí de transformació, individual, únic i irrepetible cap a la millora d’un mateix.

El curs ha estat impartit per Verònica Amezcua Núñez, psicòloga i conductora i facilitadora de grups. La formació ha estat dividida en dos blocs principals: el primer bloc va ser la introducció a la Intel·ligència Emocional (IE) i el segon bloc dedicat a monogràfics d’emocions i sentiments. Tot i això, les sessions han estat adaptades a les necessitats del grup de manera que els participants érem actius en els aspectes formatius que volíem treballar; especialment en el bloc dels monogràfics cada alumne va treballar una emoció o sentiment dels que la formadora proposava, que van ser els següents:

• Por i confiança (inclou l'estrès)
•  Tristesa i alegria
• Ansietat i tendresa
• Enveja i generositat
• Indiferència, compassió i comprensió
• Amor, odi i ràbia
• Culpa, responsabilitat i coresponsabilitat
• Gelosia i desaferrament (relacionat amb la vinculació mental i emocional, sovint obsessiva)

El motiu pel qual us he explicat tot això és perquè vull compartir el monogràfic que vaig realitzar. Inicialment vaig escollir l’AMOR, creia que disposava d’eines i recursos per poder-los explicar què és per mi l’AMOR. Finalment, vaig acabar desenvolupant el monogràfic AMOR-ODI (el monogràfic de la ràbia el va realitzar una altra companya).

Havia de treballar dos sentiments que a simple vista poden semblar contraris i totalment oposats un de l’altre. No tenia clar com desenvolupar l’explicació i vaig decidir crear un exercici per tal que tots els companys i companyes poguessin participar de l’explicació.

Vaig crear tres blocs: AMOR, AMOR/ODI, ODI.

Vaig escriure emocions, sentiments, estats d’ànim, valors, habilitats, etc., en fulls, per exemple: culpa, ràbia, patiment, por, tristesa, control, alegria, vergonya, respecte, compromís, comprensió, admiració, eufòria, etc.

Per dur a terme la dinàmica vaig necessitar 3 taules, on vam posar cada un dels tres blocs. I després vaig repartir els papers amb emocions, sentiments, etc., entre els companys i companyes.

Seguidament els vaig donar la premissa de que posessin cada un dels papers que tenien al bloc on ells senten el que tenien al paper. És a dir, al bloc de l’amor, al de l’odi o al de l’amor i l’odi.

Un cop vam tenir-ho classificat, va quedar així: 

       

Els vaig convidar a observar com havien quedat els blocs i a la vegada a pensar si canviarien alguna de les paraules a un altre bloc.

La resposta d’alguns dels companys va ser que per no estaven d’acord a on estaven posades algunes de les paraules, que les haguessin canviat de lloc. Fixar-nos en que per tots no és el mateix ens va ajudar per procedir a realitzar debat i reflexions al voltant del que havia passat amb l’exercici. Algunes de les conclusions que vam extreure van ser:

• Amor i odi no són tant contraris com sembla, la frase “de l’amor a l’odi tan sols hi ha un pas” és prou encertada.
• Vam observar que comparteixen molts aspectes: emocions, sentiments, estats d’ànim, entre altres. 
• Que les paraules amor i odi no signifiquen el mateix per tothom, és a dir, són tant subjectives en la mesura que cadascú li atribueix significat en funció de les vivències i experiències personals.
• En la construcció del significat també hi té a veure la cultura, l’edat, el sexe i l’etapa vital en què es viu així com creences i valors personals, a la vegada que els mites familiars també hi són presents.
• Ens adonem que la paraula que utilitzem pel concepte és només per comunicar-nos entre nosaltres i saber del que parlem però que no és de significat universal i únic.

Aquesta formació també ha estat una aproximació a un mateix, a entrar dins de cada un, d’observar, d’explorar, de descobrir, de conèixer, de tocar, de sentir, entre moltes altres coses i a la vegada d’agraïment, de perdó i d’acceptació de cadascú. De ser el que som. De ser el que sóc.

Dues frases:

De l’amor: “El verdadero amor no es otra cosa que el deseo inevitable de ayudar al otro para que sea quien es” Jorge Bucay

De l’odi: “Cuando odiamos a alguien, odiamos en su imagen algo que está dentro de nosotros” Herman Hesse

I per acabar:

“Cambia tú. Cambia radicalmente. Deja de hacer las coses que has estado haciendo siempre. Empieza a hacer cosas que no hayas hecho nunca. Cambia radicalmente, vuélvete una persona nueva y te sorprenderás (...) Nunca estés esperando que el otro cambie” Osho