Aquestes darreres setmanes he
estat realitzant una formació en intel·ligència i gestió emocional, motiu pel
qual he deixat el blog una mica a segon pla. Continuar formant-me en àmbits de
la psicologia m’ajuda a millorar professionalment i a disposar de més eines per
acompanyar a aquelles persones que ho volen i ho necessiten.
El curs ha tingut una durada de
30 hores, poden semblar poques i realment ho són si es tenen en compte tant
sols les hores presencials. Una formació d’aquestes característiques no deixa
de ser una formació continua on cada persona que participa comença un camí de
transformació, individual, únic i irrepetible cap a la millora d’un mateix.
El curs ha estat impartit per
Verònica Amezcua Núñez, psicòloga i conductora i facilitadora de grups. La
formació ha estat dividida en dos blocs principals: el primer bloc va ser la
introducció a la Intel·ligència Emocional (IE) i el segon bloc dedicat a
monogràfics d’emocions i sentiments. Tot i això, les sessions han estat
adaptades a les necessitats del grup de manera que els participants érem actius
en els aspectes formatius que volíem treballar; especialment en el bloc dels monogràfics
cada alumne va treballar una emoció o sentiment dels que la formadora
proposava, que van ser els següents:
- Por i confiança (inclou l'estrès)
- Tristesa i alegria
- Ansietat i tendresa
- Enveja i generositat
- Indiferència, compassió i comprensió
- Amor, odi i ràbia
- Culpa, responsabilitat i coresponsabilitat
- Gelosia i desaferrament (relacionat amb la vinculació mental i emocional, sovint obsessiva)
El motiu pel qual us he explicat
tot això és perquè vull compartir el monogràfic que vaig realitzar. Inicialment
vaig escollir l’AMOR, creia que disposava d’eines i recursos per poder-los
explicar què és per mi l’AMOR. Finalment, vaig acabar desenvolupant el
monogràfic AMOR-ODI (el monogràfic de la ràbia el va realitzar una altra
companya).
Havia de treballar dos sentiments
que a simple vista poden semblar contraris i totalment oposats un de l’altre.
No tenia clar com desenvolupar l’explicació i vaig decidir crear un exercici
per tal que tots els companys i companyes poguessin participar de l’explicació.
Vaig crear tres blocs: AMOR,
AMOR/ODI, ODI.
Vaig escriure emocions,
sentiments, estats d’ànim, valors, habilitats, etc., en fulls, per exemple:
culpa, ràbia, patiment, por, tristesa, control, alegria, vergonya, respecte,
compromís, comprensió, admiració, eufòria, etc.
Per dur a terme la dinàmica vaig
necessitar 3 taules, on vam posar cada un dels tres blocs. I després vaig
repartir els papers amb emocions, sentiments, etc., entre els companys i
companyes.
Seguidament els vaig donar la
premissa de que posessin cada un dels papers que tenien al bloc on ells senten
el que tenien al paper. És a dir, al bloc de l’amor, al de l’odi o al de l’amor
i l’odi.
Un cop vam tenir-ho classificat,
va quedar així:
Els vaig convidar a observar com
havien quedat els blocs i a la vegada a pensar si canviarien alguna de les
paraules a un altre bloc.
La resposta d’alguns dels companys va ser que per no estaven d’acord a on estaven posades algunes de les paraules, que les haguessin canviat de lloc. Fixar-nos en que per tots no és el mateix ens va ajudar per procedir a realitzar debat i reflexions al voltant del que havia passat amb l’exercici. Algunes de les conclusions que vam extreure van ser:
La resposta d’alguns dels companys va ser que per no estaven d’acord a on estaven posades algunes de les paraules, que les haguessin canviat de lloc. Fixar-nos en que per tots no és el mateix ens va ajudar per procedir a realitzar debat i reflexions al voltant del que havia passat amb l’exercici. Algunes de les conclusions que vam extreure van ser:
- Amor i odi no són tant contraris com sembla, la frase “de l’amor a l’odi tan sols hi ha un pas” és prou encertada.
- Vam observar que comparteixen molts aspectes: emocions, sentiments, estats d’ànim, entre altres.
- Que les paraules amor i odi no signifiquen el mateix per tothom, és a dir, són tant subjectives en la mesura que cadascú li atribueix significat en funció de les vivències i experiències personals.
- En la construcció del significat també hi té a veure la cultura, l’edat, el sexe i l’etapa vital en què es viu així com creences i valors personals, a la vegada que els mites familiars també hi són presents.
- Ens adonem que la paraula que utilitzem pel concepte és només per comunicar-nos entre nosaltres i saber del que parlem però que no és de significat universal i únic.
Aquesta formació també ha estat
una aproximació a un mateix, a entrar dins de cada un, d’observar, d’explorar,
de descobrir, de conèixer, de tocar, de sentir, entre moltes altres coses i a
la vegada d’agraïment, de perdó i d’acceptació de cadascú. De ser el que som.
De ser el que sóc.
Dues frases:
De l’amor: “El verdadero amor no es
otra cosa que el deseo inevitable de ayudar al otro para que sea quien es” Jorge
Bucay
De l’odi: “Cuando odiamos a alguien,
odiamos en su imagen algo que está dentro de nosotros” Herman Hesse
I per acabar:
“Cambia tú. Cambia radicalmente. Deja
de hacer las coses que has estado haciendo siempre. Empieza a hacer cosas que
no hayas hecho nunca. Cambia radicalmente, vuélvete una persona nueva y te
sorprenderás (...) Nunca estés esperando que el otro cambie” Osho
