LA CONVENCIÓ INTERNACIONAL SOBRE ELS DRETS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT (CRPD) - Col·laboracions conscients, Albert Flotats Calafell-

Em dic Albert i des de petit que sento la necessitat d'ajudar les persones. Penso que l'empatia és necessària per canviar el món. Somiem, vivim, creem i ajudem. I sí, l'educació és la clau. El dia que s'adjudiqui el paper clau que ha de tenir l'educació en la societat, aquell dia viurem un canvi real.

La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CRPD) obliga a reinventar-nos.

Si ens posem a fer un cop d’ull a estadístiques de la ONU, es diu que un 10% de la població mundial té algun tipus de discapacitat física, sensorial o intel•lectual. Per això, és lògic que hi hagi la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CRPD), que vetlla per protegir els drets i dignitat de les persones que en pateixen. I en el supòsit de garantir la plena igualtat davant la llei i de gaudir dels mateixos drets que la resta, es crea una legislació que entra en vigor al maig del 2008.

A grans trets, el que aquest text duu implícit és que les persones amb discapacitat, gaudiran dels mateixos drets que la resta. I força la incorporació del principi d’autonomia de voluntat. I la d’igual reconeixement com a persona davant la llei. Per tant, al reconeixement de la seva personalitat jurídica. I obliga als estats que van ratificar els punts de la legislació, a prendre mesures per tal de garantir-ho. En el cas d’Espanya, que va ratificar tota la Convenció, han passat els anys i no s’ha fet cap canvi en la Constitució. Són bastants canvis a nivell legislatiu, però sobretot qui haurem de posar-nos les piles, som els professionals que tractem amb ells. L’exemple on vull anar a parar; la tutela i la curatela. Com resulta que queden aquestes dues figures?

Doncs queden tocades. Tocarà reinventar-se. Representa que amb els canvis normatius queden “fora del sistema”. Entenc doncs que ambdues institucions com a tals, deixaran d’existir. Però lògicament es seguirà donant suport a les persones que ho necessitin. I en el benentès de buscar un paraigua que estigui en coherència amb la llei, penso que caldria encarar-ho cap al suport, a l’assistència. El que ens diu la llei és que les persones som totes iguals, sense distincions. Totes tenim el poder de decidir per nosaltres mateixos. Per tant, desapareixen els temes de poder decidir per un altre. El paradigma futur, per tant, entenc que ha de ser aquest. El suport, l’assistència. Les entitats que dia a dia treballen amb elles hauran de tenir clar què poden fer, com ho poden fer i sobretot tenint en compte el principi que s’ha d’intervenir el mínim en els drets i l’autonomia d’aquestes persones. Diguem que la llei, empararà menys la nostra actuació, però aquesta haurà de seguir-hi sent, sens falta. Vetllant sempre per la persona, pels seus interessos, respectant les seves opinions, creences. Sí, és clar! Però també tenint en compte les capacitats reals que té aquella persona. Perquè fent d’advocat del diable, si que és cert que la llei està molt bé i era un tema àmpliament reivindicat, però tampoc és menys cert que hi ha persones, que per la situació que es troben, no tenen aquest poder decisori. O si el tenen, poden incórrer en situacions desfavorables cap a elles mateixes. Per tant, pot produir un efecte negatiu.

Hi ha altres exemples en el què ens podríem fixar, com per exemple en Alemanya. Allà als majors d’edat ni se’ls tutela ni se’ls incapacita. Això permet que l’assistència vingui de la voluntat de la persona. No sobrevinguda. Si el futur va cap aquí? Potser sí. Pensem-hi, recapacitem-hi i mirem de seguir fent la nostra professió de la millor manera possible adaptada als canvis normatius.

NOVES –VELLES- MANERES DE SEXUALITAT - COL·LABORACIONS CONSCIENTS, Mariona Illa Bello -

Em dic Mariona i encara no em conec prou per definir qui sóc, però sóc molt jo a la natura i en relació amb els altres, quan experimento coses noves.

M’encanta  pregar i meditar per sentir que la plenitud és deixar de ser jo, ser sense el jo, per formar part d’un Transcendent que ho abraça tot.

Sóc, fent. Amb el nord orientat al sud. 

NOVES –VELLES- MANERES DE SEXUALITAT

Pel que fa la cerca de noves maneres de viure les relacions entre homes i dones, podem percebre la dificultat que s’ha creat al llarg de la historia, per viure una sexualitat connectada amb el que som realment. Les religions, vull pensar que des de la bona voluntat, van decidir que no podia ser que el sexe fos quelcom banal on “tot s’hi val”, i van establir unes “normes” creant la por, la repressió i la culpa.

Hem passat de viure una sexualitat reprimida on no es podia parlar obertament del sexe ni de l’amor, a viure una sexualitat totalment mental, lúdica i desconnectada del nostre ésser, ja que la ment té la capacitat de banalitzar-ho tot.

Hem passat d’un extrem a l’altre, de la por, la repressió i la culpa, a la total banalització del sexe.

El Tantra, tema del qual parlarem, no només dóna una resposta a tota aquesta desconnexió, sinó que aporta eines per a viure una sexualitat molt més plena de sentit, portant la consciència i la meditació a àrees on abans no s’hi podia accedir.

El Tantra, és una corrent de 5.000 anys d’antiguitat, com la meditació, és un estat de consciència que entén la dualitat com quelcom que genera vida; Positiu-Negatiu, Llum-Foscor, Home-Dona, Energia-Matèria, Sexe-Esperit. Quan aquesta dualitat deixa de ser conflictiva a on un nega a l’altre, quan s’accepta i es comprèn la pròpia dualitat, viure es converteix en pura celebració. A occident el Tantra ha estat associat sobretot amb pràctiques sexuals per ser la única corrent mística que no nega el sexe. El Tantra no nega ni afavoreix el sexe, simplement investiga la naturalesa humana tal com és, sense avaluació moral. Un tàntric estima el seu cos, la seva ment i el seu esperit. El seu camí cap a la “il·luminació” és la comprensió i la sensibilitat d’aquests.

Segons el Tantra, la vida és una oportunitat per gaudir i celebrar la teva divinitat.

La pregunta és, qui sóc jo per Ser?

El principi del Tantra és que allà on va Shiva, va Shacti.

Shiva, és el principi masculí, la consciència, observador i estàtic. I Shacti és el principi femení, observant i dinàmic, la seva funció és de rebre. En la unió entre Shiva i Shacti, l’energia masculina i l‘energia femenina, es crea un electromagnetisme natural on en l’ara i l’aquí, en presència dels dos l’energia creix i es crea un pont entre el femení i el masculí. Tant des de fora (com a home i com a dona), com des de dins de nosaltres mateixos, la nostra pròpia energia femenina, i masculina. En aquest punt un s’adona del que és en essència. Podem treballar la nostra energia femenina i masculina creant cicles d’homes i de dones separats, on entre ells i elles es carreguin d’energia femenina o masculina. Des de la naturalesa i l’amor. Des de la consciència del que som, crear ponts entre la dona i l’home és un fluir constant en la relació. Aquest fluir en la parella, pot acabar traspuant també a la societat i l’entorn. 

La biologia, vol crear formes (reproducció). Però quan portem la consciència a l’acte de la creació, podem sentir l’energia que allibera aquest acte. Ara sabem que l’home aporta la meitat d’aquesta energia i que la dona aporta l’altra meitat. No només biològicament parlant, sinó també energèticament parlant.

En la fusió entre Shiva i Shacti, es crea “llum”, pura energia. Quan aquesta energia, enlloc de buscar per assolir l’èxtasi o l’orgasme, i sortir cap a fora (ejaculació, reproducció), la fem viatjar cap a endins, cap al nostre sistema nerviós, podem aconseguir crear més consciència, amor i empatia. Aquesta és una de les bases del Tantra.

En aquest moment ens ajuntem, tornem a ser un, unint la sexualitat i l’amor. S’arriba a un estat energètic de felicitat ja que s’aconsegueix portar la consciència al misteri.

En aquest procés, és fonamental observar sense jutjar, ja que és en el no judici quan trobem el centre i ens dignifiquem com a éssers humans. La sexualitat ens defineix, és el que som, si jutgen la nostra sexualitat, ens jutgen a nosaltres. I la culpa tanca el cor, per tant, cal mirar-nos com a éssers humans íntegres.

A través d’aquesta observació meditativa sense actituds preestablertes; ens ensenya a entendre el fluir natural de l’energia. Quan aquesta energia flueix cap avall, serveix per a procrear, i quan aquesta mateixa energia flueix cap amunt per tot el sistema nerviós, desperta potencials latents d’amor en nosaltres, consciencia i creativitat. A més a més, ens dóna eines per prendre consciencia dels nostres patrons energètics a l’hora de tenir relacions. De com allò masculí i allò femení com a dualitat que crea el món, es poden nodrir i crear més amor, ocupant cadascú el seu lloc energètic.

SER MARE: LA MATERNITAT CONSCIENT

Quan una dona decideix ser mare inicia un procés de canvi i transformació personal. La maternitat està íntimament relacionada amb el naixement. És cert que la vivència que tenim d’ambdós processos està lligada amb les creences, amb la cultura i la transmissió que ens ha fet la societat on vivim. 

L’experiència de cada maternitat és única, irrepetible, inigualable i extraordinària. Així com ho és cada naixement i cada persona.

Cada dona té la llibertat per decidir com vol viure la maternitat. És a dir, escollir l’aprenentatge que vol fer del procés, com es vol implicar, què vol decidir, com vol cuidar el seu cos, què vol fer, etc.

La maternitat és una oportunitat, una oportunitat per créixer, per experimentar, per gaudir, d’agraïment, d’AMOR. Viure amb plenitud el procés i amb consciència plena del canvi i de la transformació que suposa, tant físicament, mentalment, emocionalment i espiritualment.

La maternitat és un aprenentatge que obre el camí cap a l’amor. Cap a l’amor incondicional. Cap a l’energia universal.

Cada dona, ésser femení del planeta té dins seu la capacitat per crear vida. Només d’ella depèn escollir com ho vol fer. És qüestió d’actitud.

Algunes recomanacions sobre maternitat conscient:

-        Laura Gutman – La maternitat i l’encontre amb l’ombra pròpia.

-        Mamamorfosis – Projecte Maternitat Conscient  

https://www.youtube.com/watch?v=EweI9p2Utwc&index=30&list=PL2472A8BB7ABD1CBD

-        Blog de maternitat i criança - http://www.aflordepell.cat/

“En realitat només som lliures quan ens donem les possibilitats de viure cada etapa de la vida. I el primer període de la maternitat és molt especial. A més, dura poc temps.”

Laura Gutman