Em dic Mariona i encara no em conec prou per definir qui sóc, però sóc molt
jo a la natura i en relació amb els altres, quan experimento coses noves.
M’encanta pregar i meditar per sentir que la plenitud és deixar de
ser jo, ser sense el jo, per formar part d’un Transcendent que ho abraça tot.
Sóc, fent. Amb el nord orientat al sud.
NOVES
–VELLES- MANERES DE SEXUALITAT
Pel que fa la cerca de noves maneres de viure les
relacions entre homes i dones, podem percebre la dificultat que s’ha creat al
llarg de la historia, per viure una sexualitat connectada amb el que som
realment. Les religions, vull pensar que des de la bona voluntat, van decidir
que no podia ser que el sexe fos quelcom banal on “tot s’hi val”, i van
establir unes “normes” creant la por, la repressió i la culpa.
Hem passat de viure una sexualitat reprimida on no es podia parlar
obertament del sexe ni de l’amor, a viure una sexualitat totalment mental,
lúdica i desconnectada del nostre ésser, ja que la ment té la capacitat de
banalitzar-ho tot.
Hem passat d’un extrem a l’altre, de la por, la repressió i la culpa, a
la total banalització del sexe.
El Tantra, tema del qual parlarem, no només dóna una resposta a tota
aquesta desconnexió, sinó que aporta eines per a viure una sexualitat molt més
plena de sentit, portant la consciència i la meditació a àrees on abans no s’hi
podia accedir.
El Tantra, és una corrent de 5.000 anys d’antiguitat, com la
meditació, és un estat de consciència que entén
la dualitat com quelcom que genera vida; Positiu-Negatiu, Llum-Foscor,
Home-Dona, Energia-Matèria, Sexe-Esperit. Quan aquesta dualitat deixa de ser
conflictiva a on un nega a l’altre, quan s’accepta i es comprèn la pròpia
dualitat, viure es converteix en pura celebració. A occident el Tantra ha estat
associat sobretot amb pràctiques sexuals per ser la única corrent mística que
no nega el sexe. El Tantra no nega ni afavoreix el sexe, simplement investiga
la naturalesa humana tal com és, sense avaluació moral. Un tàntric estima el
seu cos, la seva ment i el seu esperit. El seu camí cap a la “il·luminació” és
la comprensió i la sensibilitat d’aquests.
Segons el Tantra, la
vida és una oportunitat per gaudir i celebrar la teva divinitat.
La pregunta és, qui sóc jo per Ser?
El principi del Tantra és que allà on va Shiva, va Shacti.
Shiva, és el principi masculí, la consciència, observador i
estàtic. I Shacti és el principi femení, observant i dinàmic, la seva funció és
de rebre. En la unió entre Shiva i Shacti, l’energia masculina i l‘energia
femenina, es crea un electromagnetisme natural on en l’ara i l’aquí, en
presència dels dos l’energia creix i es crea un pont entre el femení i el
masculí. Tant des de fora (com a home i com a dona), com des de dins de
nosaltres mateixos, la nostra pròpia energia femenina, i masculina. En aquest
punt un s’adona del que és en essència. Podem treballar la nostra energia
femenina i masculina creant cicles d’homes i de dones separats, on entre ells i
elles es carreguin d’energia femenina o masculina. Des de la naturalesa i
l’amor. Des de la consciència del que som, crear ponts entre la dona i l’home
és un fluir constant en la relació. Aquest fluir en la parella, pot acabar
traspuant també a la societat i l’entorn.
La biologia, vol crear formes (reproducció). Però quan portem la
consciència a l’acte de la creació, podem sentir l’energia que allibera aquest
acte. Ara sabem que l’home aporta la meitat d’aquesta energia i que la dona
aporta l’altra meitat. No només biològicament parlant, sinó també
energèticament parlant.
En la fusió entre Shiva i Shacti, es crea “llum”, pura energia.
Quan aquesta energia, enlloc de buscar per assolir l’èxtasi o l’orgasme, i
sortir cap a fora (ejaculació, reproducció), la fem viatjar cap a endins, cap
al nostre sistema nerviós, podem aconseguir crear més consciència, amor i
empatia. Aquesta és una de les bases del Tantra.
En aquest moment ens ajuntem, tornem a ser un, unint la
sexualitat i l’amor. S’arriba a un estat energètic de felicitat ja que
s’aconsegueix portar la consciència al misteri.
En aquest procés, és fonamental observar sense jutjar, ja que és
en el no judici quan trobem el centre i ens dignifiquem com a éssers humans. La
sexualitat ens defineix, és el que som, si jutgen la nostra sexualitat, ens
jutgen a nosaltres. I la culpa tanca el
cor, per tant, cal mirar-nos com a éssers humans íntegres.
A través
d’aquesta observació meditativa sense actituds preestablertes; ens ensenya a
entendre el fluir natural de l’energia. Quan aquesta energia flueix cap avall,
serveix per a procrear, i quan aquesta mateixa energia flueix cap amunt per tot
el sistema nerviós, desperta potencials latents d’amor en nosaltres,
consciencia i creativitat. A més a més, ens dóna eines per prendre consciencia
dels nostres patrons energètics a l’hora de tenir relacions. De com allò
masculí i allò femení com a dualitat que crea el món, es poden nodrir i crear
més amor, ocupant cadascú el seu lloc energètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada