RECOMANACIONS LITERÀRIES - FITXA TÈCNICA
El petit príncep – amb dibuixos de l’autor-
Antoine de Saint- Exupéry
EMECÉ EDITORES,1999
Una
recomanació per grans i petits. Un llibre que no passa de moda. El petit
príncep va ser escrit l’any 1943 i m’atreviria a dir que durant aquests anys ha
viscut autèntiques històries familiars passant de generació en generació. Qui
més qui menys ha sentit a parlar de la història de El Petit Príncep.
Un
conte infantil que narra la història d’un nen i una aviador i que a través dels
seus diàlegs fa que l’adult es replantegi la seva vida. Així doncs, és una
història pensada per infants però que desperta als adults. Amb dosis de
filosofia i llenguatge simbòlic qüestiona aspectes vitals importants, potser insignificants
i banals pels infants i crucials pels adults.
Un
fragment del llibre:
La guineu va callar i va mirar una
bona estona el petit príncep:
-
Si us plau…domestica’m! – va dir.
-
D’acord – va respondre el petit príncep-, però no tinc
gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
-
Només es coneixen les coses que es domestiquen – va dir
la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Compren coses fetes
als comerciants. Però com que no hi ha comerciants d’amics, els homes ja no
tenen amics. Si vols un amic, domestica’m!
-
Què s’ha de fer? – va dir el petit príncep.
-
S’ha de ser molt pacient- va respondre la guineu-. Per
començar t’asseuràs una mica lluny de mi, així, a l’herba. Jo et miraré de
reüll i tu no diràs res. El llenguatge és una Font de malentesos. Però cada dia
et podràs asseure una mica més a prop.
L’endemà el petit príncep va tornar.
-
Hauria valgut més que tornessis a la mateixa hora – va dir
la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja
començaré a ser feliç. A mesura que anirà passant l’hora, cada cop em sentiré
més feliç. A les quatre, ja m’agitaré i m’inquietaré; descobriré el preu de la
felicitat!
Però si vens a
qualsevol hora, no sabré mai quan m’he de preparar el cor…Calen ritus.
-
Què és un ritu? – va dir el petit príncep.
-
També és una cosa massa oblidada – va dir la guineu-.
És el que fa que un dia sigui diferent dels altres dies, una hora de les altres
hores. Hi ha un ritu, per exemple, entre els meus caçadors. El dijous ballen
amb les noies del poble. Per això el dijous és un dia meravellós! Me’n vaig a
passejar fins a la vinya. Si els caçadors ballessin quan volguessin, tots els dies
s’assemblarien i jo no tindria mai vacances.
La
història del petit príncep poc més té a explicar i a recomanar, només dir-vos
que us atreviu a endinsar-vos al seu món si encara no ho heu fet, sols o
acompanyats, i qui ja conegui la història que la revisqui. Gaudiu-la!
“- On són els homes? – va preguntar
educadament el petit príncep. La flor, un dia havia vist passar una caravana: -
Els homes? Em sembla que n’hi ha sis o set. Els vaig veure fa anys. Però no
saps mai on trobar-los. El vent els passeja. No tenen arrels, això els destorba
molt.”
Antoine de
Saint Exupéry
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada