RECOMANACIONS LITERÀRIES: Fluir (flow) - Mihaly Csikszentmihalyi-

RECOMANACIONS LITERÀRIES - FITXA TÈCNICA

Fluir (flow)

Mihaly Csikszentmihalyi

Editorial Kairós, 2008

Vivim uns temps on ser feliç és de les coses més importants a la vida. La continua recerca de la felicitat, com si aquesta fos la veritat absoluta i deixés de banda les altres emocions, sobretot les desagradables, aquelles que la societat ens té vetades, que no es poden mostrar o que fer-ho queda lleig.

Avui us proposo un llibre de psicologia positiva, de psicologia de la felicitat. D’autor de nom impronunciable Fluir és un llibre que a part d’aproximar-nos a la investigació i recerca al voltant de la psicologia positiva, pretén apropar-nos a la felicitat a través del que l’autor anomena experiència òptima, aquell estat de consciència que anomena flow (fluir). Ens presenta el seu concepte amb un llenguatge ric, senzill i amè, amb exemples i situacions quotidianes que permet a tots els públics captar l’essència del flow, per arribar a l’anhelada qualitat de vida i la felicitat.

Un fragment del llibre:

Si disfrutásemos del trabajo y de las amistades y nos enfrentásemos a cada desafío como una oportunidad de desarrollar nuevas habilidades, conseguiríamos gratificaciones que están fuera del reino de la vida ordinaria. Pero incluso esto no es suficiente para asegurarnos la experiencia óptima. Mientras el disfrute siga vinculado a actividades puntuales que no están relacionadas entre sí de una manera significativa, uno todavía es vulnerable a los caprichos del caos. Incluso la carrera profesional de más éxito, la relación familiar más plena, finalmente se acaban. Tarde o temprano la implicación en el trabajo debe reducirse, el cónyuge muere, los hijos crecen y se van lejos. Para acercarse a la experiencia óptima tan estrechamente como sea humanamente posible, es necesario dar un último paso en el control de la conciencia.

Lo que esto implica es convertir toda la vida en una experiencia unificada de flujo. Si una persona desea lograr una meta lo bastante difícil, de la que provengan todas las otras metes, y si él o ella invierte toda su energía en desarrollar las habilidades para alcanzar esa meta, entonces las acciones y los sentimientos estarán en armonía y las partes separadas de la vida encajarán en el esquema: cada actividad “tendrá sentido” en el presente, así como también en perspectiva hacia el pasado y hacia el futuro. De tal manera es posible dar significado a la vida entera.

S’ha despertat la vostra curiositat per descobrir l’experiència òptima, aquell flow... i caminar cap a la felicitat, en definitiva, cap a l’autorealització?

“Los mejores momentos suelen suceder cuando el cuerpo o la mente de una persona han llegado hasta su límite en un esfuerzo voluntario para conseguir algo difícil y que valiera la pena. Una experiencia optima es algo que hacemos que suceda.”

Mihaly Csikszentmihalyi

RECOMANACIONS LITERÀRIES: Emocions, les raons que la raó ignora - 25 metàfores d'ecologia emocional -

Emocions: les raons que la raó ignora – 25 metàfores d’ecologia emocional -

Jaume Soler, Mercè Conangla i Laia Soler.

Editorial Pòrtic, col·lecció Atrium, 2012

El llibre que us proposo avui és dinàmic, entretingut, que fa pensar, entrar a dins nostre i experimentar. Connectar amb nosaltres mateixos i la nostra essència. A través de metàfores els autors proposen un viatge interior, on cadascú és el protagonista.

Amb el concepte d’ecologia emocional ens introdueixen a la millora de l’ecosistema humà, apropant-nos al creixement personal a través de la pràctica diària amb les diferents activitats que proposen.

Cadascú pot fer al seu ritme, amb l’ordre que li sembli més adequat i per la temàtica que cregui més interessant.

Així doncs, t’atreveixes a començar a treballar-te? 

Per si encara no ho tens clar, aquí tens un petit fragment del capítol el viatge de la vida:

Estàs preparat per al viatge de la vida? Doncs fes encaixar les peces del teu puzle vital, visita la casa de les emocions i coneix-ne els habitants, fes-te un escàner emocional, alinea bé el teu eix pensament-emoció-acció i prepara’t per seure en un tamboret de tres potes vital ben equilibrat. Estàs preparat?

UN PUZLE: Atura’t un moment i recupera la teva infància. T’agradava fer puzles? No sempre eren fàcils de fer, oi? Tantes peces per col·locar, tantes formes i tots aquells colors! I al mateix temps quanta satisfacció quan aconseguies encaixar-les! No sempre a la primera, era una mena d’aprenentatge per assaig i per error fins que cada part trobava el lloc que li corresponia en el Tot. I llavors, el dibuix es veia amb claredat. Ho havies aconseguit! Quina satisfacció! D’una manera semblant, cal trobar el nostre lloc en el món i encaixar les peces que ens conformem a la vida d’una manera harmònica, sense forçar-ho, sense alterar el dibuix conjunt, el sentit del puzle vital. D’això tracta la primera metàfora que proposem en aquest capítol.

Espero que aquest fragment desperti la teva curiositat i que gaudeixis de la lectura i del viatge interior! 

"Qualsevol esdeveniment que ressona afectivament en nosaltres és important per algun motiu. Així, el fet de no considerar aquestes informacions o interpretar-les incorrectament pot fer minvar la nostra qualitat de vida i els nivells de satisfacció vital." 

Soler & Conangla 

EL REFORÇ ESCOLAR- ACOMPANYAMENT EDUCATIU-

Fa temps que ha quedat enrere el repàs escolar per donar pas al reforç escolar i al suport educatiu. Actualment els infants, adolescents i joves segueixen assistint a les tradicionals classes de repàs però amb diferències. L’adult responsable d’aquesta tasca rarament es limita només a resoldre els dubtes de l’escola sinó que també acompanya a l’estudiant en altres aspectes importants implicats en l’educació. Les emocions, els sentiments, les habilitats socials, la motivació, l’autoestima, la concentració, l’assertivitat, la seguretat, entre altres; són un petit exemple dels factors que formen part de l’aprenentatge, així com de l’educació.

És important que un infant, adolescent i jove, sigui capaç d’identificar què és el que li suposa una dificultat afegida, un esforç important, pel que creu que necessita demanar ajuda. Pot donar-se el cas que no pugui fer-ho sol i és per això que se l’ha d’entrenar perquè pugui fer-ho. És a dir, ensenyar-li a identificar què li passa, què sent, què necessita, què pot fer i com ho ha de fer. Per això és important l’autoconeixement. Saber qui som, com som, quines són les reaccions, què ens agrada, què volem, què necessitem, tot això, forma part de la nostra identitat.

Educar per l’autoconeixement és el que permetrà als infants, adolescents i joves ser uns adults emocionalment intel·ligents. Això suposa que disposen d’eines, recursos, habilitats i coneixements per fer front a les experiències de la vida i resoldre-les satisfactòriament, aconseguint així benestar, felicitat i qualitat de vida.

La figura del monitor de reforç escolar pot ser per moltes persones l’últim recurs, al que acudim quan a casa ja ho hem provat tot i no hi ha manera. I jo em pregunto, és necessari apurar, sabent que com a mares i pares – o qualsevol altre familiar- no aconseguirem redirigir la situació cap a on NOSALTRES VOLEM? Tenim en compte si el nostre fill o filla vol que nosaltres l’ajudem, li hem preguntat si necessita ajuda? Li hem demanat què vol fer? És important tenir present que per més o menys petit sigui també ha de decidir el que vol fer (l’altra cosa és que nosaltres li expliquem perquè creiem que ha de ser diferent al que diu – la veu de l’experiència-). Permetem-li gaudir del poder de decisió que té sobre ell, fent-lo així responsable, d’aquesta manera ja estem treballant l’autoconeixment, la responsabilitat, el compromís, etc.

Siguem honestos amb nosaltres mateixos, que l’educació dels nostres fills ha de ser compartida amb altres persones que estan conscienciades amb l’educació, que és tota la societat la que educa i no només els progenitors per ser els creadors. Això no significa que els pares i mares deixin de participar en l’educació i l’aprenentatge, sinó que siguin capaços d’acceptar que hi ha necessitats que ells sols no poden cobrir i que necessiten demanar ajuda a altres persones.

Confiem amb els nostres fills i filles, donem-los la llibertat que tenen com a éssers humans deixant de banda la seva edat, donem-los opinions, compartim experiències i pensaments, donem-los consell quan el demanin, donem-los amor i ensenyem-los a estimar, així com a conèixer-se i a confiar amb ells mateixos, deixem-los gaudir del poder que tenen sobre ells mateixos i siguem allà sempre que sigui necessari. Però deixem-los VOLAR, VOLAR I VOLAR.

Perquè un infant, adolescent o jove necessiti reforç escolar no significa que “sigui tonto”. Senzillament que té una necessitat que ha de ser coberta, i que quan l’hagi resolt possiblement s’haurà reduït l’angoixa i haurà augmentat la felicitat, no només d’ell sinó de tots els que l’envolten. Tornarà l’equilibri i l’harmonia. I em sembla a mi que això no té preu!