EL REFORÇ ESCOLAR- ACOMPANYAMENT EDUCATIU-

Fa temps que ha quedat enrere el repàs escolar per donar pas al reforç escolar i al suport educatiu. Actualment els infants, adolescents i joves segueixen assistint a les tradicionals classes de repàs però amb diferències. L’adult responsable d’aquesta tasca rarament es limita només a resoldre els dubtes de l’escola sinó que també acompanya a l’estudiant en altres aspectes importants implicats en l’educació. Les emocions, els sentiments, les habilitats socials, la motivació, l’autoestima, la concentració, l’assertivitat, la seguretat, entre altres; són un petit exemple dels factors que formen part de l’aprenentatge, així com de l’educació.

És important que un infant, adolescent i jove, sigui capaç d’identificar què és el que li suposa una dificultat afegida, un esforç important, pel que creu que necessita demanar ajuda. Pot donar-se el cas que no pugui fer-ho sol i és per això que se l’ha d’entrenar perquè pugui fer-ho. És a dir, ensenyar-li a identificar què li passa, què sent, què necessita, què pot fer i com ho ha de fer. Per això és important l’autoconeixement. Saber qui som, com som, quines són les reaccions, què ens agrada, què volem, què necessitem, tot això, forma part de la nostra identitat.

Educar per l’autoconeixement és el que permetrà als infants, adolescents i joves ser uns adults emocionalment intel·ligents. Això suposa que disposen d’eines, recursos, habilitats i coneixements per fer front a les experiències de la vida i resoldre-les satisfactòriament, aconseguint així benestar, felicitat i qualitat de vida.

La figura del monitor de reforç escolar pot ser per moltes persones l’últim recurs, al que acudim quan a casa ja ho hem provat tot i no hi ha manera. I jo em pregunto, és necessari apurar, sabent que com a mares i pares – o qualsevol altre familiar- no aconseguirem redirigir la situació cap a on NOSALTRES VOLEM? Tenim en compte si el nostre fill o filla vol que nosaltres l’ajudem, li hem preguntat si necessita ajuda? Li hem demanat què vol fer? És important tenir present que per més o menys petit sigui també ha de decidir el que vol fer (l’altra cosa és que nosaltres li expliquem perquè creiem que ha de ser diferent al que diu – la veu de l’experiència-). Permetem-li gaudir del poder de decisió que té sobre ell, fent-lo així responsable, d’aquesta manera ja estem treballant l’autoconeixment, la responsabilitat, el compromís, etc.

Siguem honestos amb nosaltres mateixos, que l’educació dels nostres fills ha de ser compartida amb altres persones que estan conscienciades amb l’educació, que és tota la societat la que educa i no només els progenitors per ser els creadors. Això no significa que els pares i mares deixin de participar en l’educació i l’aprenentatge, sinó que siguin capaços d’acceptar que hi ha necessitats que ells sols no poden cobrir i que necessiten demanar ajuda a altres persones.

Confiem amb els nostres fills i filles, donem-los la llibertat que tenen com a éssers humans deixant de banda la seva edat, donem-los opinions, compartim experiències i pensaments, donem-los consell quan el demanin, donem-los amor i ensenyem-los a estimar, així com a conèixer-se i a confiar amb ells mateixos, deixem-los gaudir del poder que tenen sobre ells mateixos i siguem allà sempre que sigui necessari. Però deixem-los VOLAR, VOLAR I VOLAR.

Perquè un infant, adolescent o jove necessiti reforç escolar no significa que “sigui tonto”. Senzillament que té una necessitat que ha de ser coberta, i que quan l’hagi resolt possiblement s’haurà reduït l’angoixa i haurà augmentat la felicitat, no només d’ell sinó de tots els que l’envolten. Tornarà l’equilibri i l’harmonia. I em sembla a mi que això no té preu!