RECOMANACIONS LITERÀRIES - FITXA TÈCNICA
Wonder
R.J. Palacio
Edicions La Campana, 2012.
La història de l’August, el protagonista de Wonder us
sorprendrà, n’estic segura. L’August ha d’anar a l’escola per primera vegada,
tots hem viscut un moment així, una primera vegada. El primer dia d’escola, de
feina, d’una primera cita, etc. Hi ha mil moments viscuts per primera vegada. L’August
és un nen amb una deformació a la cara, que en cap moment és descrita al
llibre, de fet la contraportada diu així: “Em
diu August, per cert. No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor
que tot el que us esteu imaginant.”
R.J. Palacio narra la vida de l’August amb diversió,
delicadesa, passió. És una història preciosa, amb moments que fan riure i
moments de llàgrima viva. La vida de l’August emociona, està plena de canvi i
transformació viscuts des d’un perfecte silenci.
Wonder havia de ser una novel·la juvenil i es va convertir en una novel·la sense límits. És una
història realista i tendra, amb valors universals. Una història que tracta la
tristesa i el drama des de la comèdia i que et fa SENTIR en majúscules. La
història de l’August és una història que val molt la pena.
El
llibre comença així:
“Ja sé que no sóc un nen de deu anys
normal i corrent. Vull dir que faig coses normals: menjo gelats, vaig en bici,
jugo a pilota i tinc una Xbox. Tot això fa que sigui normal. Suposo. I jo em
trobo molt normal. Per dins. Però jo sé que els nens normals i corrents no fan
que els altres nens normals i corrents fugin cridant del parc. Jo sé que els
nens normals i corrents no se’ls queda mirant tothom a tot arreu on van.
Si em trobés una llàntia màgica i
només li pogués demanar un desig, demanaria tenir una cara normal que no cridés
gens l’atenció. Demanaria poder anar pel carrer sense que la gent, al veure’m,
fes allò d’apartar la vista. ¿Sabeu què crec jo? Que l’única cosa que fa que no
sigui normal és que ningú n’hi troba.
Però ara ja estic bastant acostumat a
tenir aquest aspecte. Ja sé com fer veure que no veig les cares que fa la gent.
Tots som bastant bons, ja, en això: jo, la mare, el pare i la Via. Pensant-ho
bé, això últim ho retiro. La Via no és gens bona. A vegades s’esvera molt, quan
la gent és mal educada. Com un dia al parc que uns nens grans van començar a
fer sorolls. No sé ben bé quins sorolls devien ser, perquè jo no els vaig
sentir, però la Via sí, i va començar a escridassar-los. Ella és així. Jo sóc
d’una altra manera.”
Com
t’imagines a l’August i la seva vida? T’has quedat amb les ganes de descobrir-ho?
No esperis més i busca’l a les llibreries o biblioteques, segur que el
trobaràs! Ah, i no només hi ha aquesta història, sinó que pots trobar el
Capítol del Julian, la Llibreta del professor Browne i Plutó. Quan hagis llegit
Wonder, veuràs que cada un d’aquests llibres explica la mateixa història per
des del punt de vista d’altres personatges.
“Quina cosa tan senzilla, l’amabilitat.
Quina cosa tant senzilla... Una paraula bonica, d’ànim, que algú t’ofereix quan
la necessites. Un acte d’amistat. Un somriure passatger.”
August (Wonder)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada