El
dol és una reacció natural de l’ésser humà davant una pèrdua física, material,
etc. És per això que és una situació difícil per la que passem les persones i
per la qual necessitem passar per un procés d’adaptació i preparació per al
canvi.
Aquest
procés ha estat descrit per diversos autors. E. Kübler-Ross parla de les fases
del dol, mentre que J. Worden parla de tasques.
Les
tasques que Worden proposa són:
- ACCEPTAR LA REALITAT DE LA PÈRDUA
- TREBALLAR LES EMOCIONS I EL DOLOR DE
LA PÈRDUA
- ADAPTAR-SE A UN MEDI ON LA PERSONA NO HI ÉS
- RECOLOCACIÓ EMOCIONAL DEL DIFUNT I
CONTINUAR VIVINT
És
en totes les tasques on és necessària la gestió emocional, tot i això, la que
requereix especial atenció, és la segona tasca (treballar les emocions i el
dolor de la pèrdua).
És
en aquesta etapa on es comencen a sentir d’una manera més profunda les
emocions, especialment el dolor. Aquest s’ha de reconèixer i treballar ja que sinó
es manifestarà mitjançant alguns símptomes o altres formes de conducta
disfuncional (Worden, 2004). És en aquesta etapa on trobem els assumptes
pendents. Tot allò que ens ha quedat per dir, per fer, per expressar a la
persona que ha mort. És en aquest moment quan és important treballar
l’expressió d’aquests assumptes pendents per tal de poder avançar en el procés
de dol. Cal esmentar que treballar un assumpte pendent quan la persona ja no hi
és a nivell físic és complicat a més que a vegades les persones es resisteixen
a treballar-ho perquè és una forma de mantenir el vincle amb el difunt.
D’altra
banda, el dolor que experimenta cada persona és tant divers com persones hi ha.
Això fa que no tothom tingui la mateixa facilitat, els mateixos recursos, les
mateixes habilitats per poder treballar amb aquest dolor de la millor manera
per progressar en el procés de dol. Cal tenir en compte també que hi ha factors
externs i interns que ajuden en aquesta gestió i expressió. Hi poden haver
factors externs, que poden dificultar aquesta expressió. Un dels que pot
dificultar-ho és l’entorn més proper, que acostumen a ser els familiars, quan
no ajuden a que la persona que està en dol parli del difunt. És per aquest motiu que si estem acompanyant
a una persona aquesta estigui informada d’aquests aspectes.
Centrant-nos
altre vegada amb l’expressió i la gestió de les emocions, especialment del
dolor en la segona tasca que proposa J.Worden, exposaré diferents tècniques i
eines que poden ajudar a les persones a expressar el dolor. Cal dir que, a més
de les tècniques ja conegudes, realitzaré algunes propostes que poden ajudar
també en aquest procés d’expressió.
Cal tenir present que les emocions no escollim tenir-les
sinó que ens venen, nosaltres no tenim el control. El que si que podem fer és
escollir com afrontar-les i viure-les, per tant com getionar-les. És per això
que cal fer un incís especial en aquest important treball de gestió i expressió
per tal d’esdevenir individus intel·ligents emocionalment.
És
important recordar que per tal de poder fer l’expressió cal que s’hagi fet un
treball previ d’identificació d’aquesta emoció, per tal de poder-la gestionar
posteriorment.
Com
diu Elisabeth Kübler-Ross al seu llibre La roda de la vida:
“El sentido del
sufrimiento es este: todo sufrimiento genera crecimiento.
Nada de lo que nos ocurre es negativo, absolutamente nada.
Todos los sufrimientos y pruebas, incluso las pérdidas más importantes,
son siempre regalos.”
Nada de lo que nos ocurre es negativo, absolutamente nada.
Todos los sufrimientos y pruebas, incluso las pérdidas más importantes,
son siempre regalos.”
Avui és per tu, MRR. Cada gol de penal del món porta el teu nom!