Amor, estimar.
Quines paraules tant boniques. Què vol dir estimar, què és l’amor? Quantes
vegades m’he fet aquesta pregunta. Intento trobar-hi una resposta i realment, no
és fàcil.
A
nivell social, ens han ensenyat, ens han fet creure que estimar podria ser “donar
la nostra vida per una altre persona”. Quantes cançons d’amor parlen amb
aquesta frase? Estimar a nivell social també pot ser “renunciar a ser el que
nosaltres som, a renunciar per l’altre”.
Fa
uns anys, en la meva adolescència, pensava que bonic això, quines paraules,
donar la meva vida a qui estimo, i tant que ho faria! Amb el pas dels anys, no
gaires per cert, he canviat d’opinió. Vivències, experiències, creixement
personal, noves opinions, nous coneixements, etc. M’he adonat que estimar no és
donar la teva vida a la vida d’alguna altre persona. Ni renunciar a ser perquè
un altre sigui. Això personalment ho entenc com no estimar, no estimar-nos a
nosaltres i en conseqüència no estimar als altres.
Estic
aprenent a estimar, a estimar a la meva manera. A la meva manera sí, perquè
estimar, l’amor, no és per a tothom igual. Puc parlar d’amor universal, sí. Tot
i que no generalitzable i idèntic entre totes les persones del món.
Penso
que cada un de nosaltres estima com creu
que ho ha de fer, que estima com és, en la seva essència, en el seu ser.
Que bonic,no?
A la vegada, també em fascina pensar que dues persones que estimen
-parlo en aquest cas d’una parella-, com a partir de dues maneres d’estimar
diferents, en funció de les creences, dels valors, de la forma de ser, de
pensar, de la persona en definitiva, es crear una atmosfera d’amor i d’estima
únic entre elles -amor universal?-
Fascinant. Realment increïble.
Sovint,
explico a les meves amistats més properes, que estimar és com un ofici. Podria
parlar de l’art d’aprendre a estimar. A l’edat mitjana els mestres artesans
tenien els aprenents, persones joves que aprenien l’ofici, per tal de poder
després tenir el seu propi taller. He reflexionat molt al voltant d’això i jo
mateixa em considero una aprenent d’estimar. On tinc un mestre artesà fantàstic
i insubstituïble que és la vida.
És l'amor l'emoció que mou el món?
I tu, com estimes?
"La mesura d'estimar és estimar sense mesura"
Sant Agustí
No tinc cap dubte que l'amor és el motor que mou el món (encara que de vegades sembli mentida).
ResponEliminaPel què fa a la forma d'estimar, penso que no estimes a tothom per igual. A cada persona l'estimem de forma diferent, de la mateixa manera que no hi ha dues persones iguals. Ara bé, si parlem d'amor en parella, la meva forma d'estimar és una mica com deia Sant Agustí, i que molt bé deixes com a cirereta final del teu post: estimar sense mesura. N'hi ha una forma millor d'estimar que aquesta...?
El problema en el meu cas és que ja fa molt de temps que el meu cor es va aturar en aquest aspecte i no ha tornat a funcionar. I quan sembla que torna a fer-ho, s'atura i no hi ha manera... Hauré de mirar de canviar-ho per un altre, hehehe... :P
Mol bon article!
Una abraçada!! ;)
Joan, si que sembla que a vegades només siguem conscients de l'amor cap a la parella i cap als fills, però realment cada manera d'estimar és diferent? No experimentem el mateix quan estimem? Només que el vincle que tenim amb la persona i la persona és diferent,però l'essència emocional és la mateixa.
EliminaL'experiència de l'estima, de l'amor és la mateixa. El que canvia potser és l'actitud que nosaltres posem a aquell amor, a aquella emoció. L'actitud que tinc jo cap a la meva parella, cap al meu fill, cap als pares... és potser el que ens fa viure l'amor i l'estima d'una manera o una altre. El que jo he après, el que jo conec, el que he experimentat de l'amor és allò que fa que tingui una idea, una expectativa, una impressió, una interpretació del que ha de ser.
I jo et plantejo... si sóc com un llibre en blanc, i deixo fluir aquest amor, aquest sentiment d'estima i afecte sense prejudicis, sense experiències previes que ens bloquegin, què passa? què experimentem? és el mateix?
Actitud, actitud i actitud. I sobretot, molt d'amor, molt, molt, molt. Que mou el món!
Gràcies per despertar consciències amb les teves paraules! :)