Em
dic Mònica. Sóc amiga i col·lega de professió de la Cristina. Em considero
amant de les coses senzilles i que són de veritat. M’agrada ballar, cuinar,
compartir estones amb la meva família i amics. La meva religió és l’amor. Crec
que com a espècie ens queda molt camí per recórrer, hem d’aprendre a sentir,
viure, compartir, acceptar... s’han d’anar trencant tabús que tenim al nostre
voltant. Ens hauríem d’aturar més i fer una mirada al nostre interior, abans de
jutjar a qui tenim al davant.
Vull
compartir una reflexió al voltant del vídeo
“Lo incorrecto” Una nueva mirada hacia la discapacidad.
Hi ha moltes situacions que es donen a la vida diària
i que actuem, potser, sense pensar. Davant una persona sorda, cridem. Davant
una persona que va amb cadira de rodes, el mirem, i potser, al cap d’uns minuts
el fem invisible, ja que preguntem als seus acompanyants a quin lloc del
restaurant estaria millor. Davant una persona cega, potser li agafem la mà
sense avisar-lo i l’acompanyem pel pas de zebra, etc.
Totes aquestes situacions passen diàriament, i ho fem el millor
que sabem i pensem. Potser, perquè mai ens hem aturat i hem pensat com ens
agradaria que ens tractessin a nosaltres si ens trobéssim a la situació
d’aquella persona, potser perquè ho fem inconscientment, potser perquè la
situació ens genera por i dubtes, i en comptes de COMUNICAR-NOS...ACTUEM, així,
sense pensar, de cop...
Però estaria bé que abans d’actuar, preguntem a l’altre si
necessita ajuda, ell ens respondrà. Pot tenir alguna disfuncionalitat, però
sabrà com comunicar-se i si necessita la nostra ajuda ens ho farà saber, perquè
ho sap fer (Que una persona no hi senti no vol dir que no sàpiga demanar ajuda
si la necessita, una persona que no pugui caminar, pot parlar per demanar-te el
què necessita...). Però el millor que podem fer és ser conscients que davant de
tot el que ens pugui passar, som persones, i que d’una manera o altre ens
entendrem.
Per tant, COMUNIQUEM-NOS, NORMALITZEM les situacions, no els fem
sentir estranys, fem-los sentir persones, com tu, com jo, com nosaltres, com
ells, com TOTS. Al cap i a la fi, si mirem al nostre interior tots tenim una
disfuncionalitat o altre, encara que no sigui física, que no es vegi a primer
cop d’ull, siguem-ne conscients!
La importància que té la comunicació i la normalització de les
situacions... que seria interessant fer-ne una entrada algun altre dia.
Gràcies Mònica, tots junts despertem consciències!
"No creus que la igualtat, tal i com l'entenen, és sinònim d'injustícia?"
San Josemaría Escrivá De Balaguer
Un escrit realment interessant, amb sentiment i dels que et fan rumiar en com som, en el món que vivim i en la importància de comunicar-nos i respectar-nos.
ResponEliminaEnhorabona Mònica!
Laia