EDUCANT-NOS EN LA SINGULARITAT

Educar per la singularitat i en la singularitat. Tots som iguals, sí. Tots som diferents, també. La necessitat de la societat de mostrar-nos i ser diferents a la resta, destacar, ser el millor amb alguna cosa, fa que vivim en constant competició amb els altres però sobretot amb nosaltres mateixos. La importància d’educar-nos cap a la unicitat, és a dir, cap al sentir-nos i ser únics és el que ens ha d’ajudar a deixar de banda la competitivitat i treballar cap a la cooperativitat. Perquè només sumant esforços, capacitats, habilitats i competències és com podem ser més forts. És per això, que hem de treballar per conèixer i identificar amb què sóc bo, bona què sé fer amb habilitat i què puc millorar. Només l’autoconeixement i la capacitat de ser humils i sincers amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn aconseguirem educar-nos per la singularitat.

El simple fet d’existir, de ser, de formar part del món ja ens fa únics i exclusius. El que hem d’aprendre és a fer ús d’aquesta singularitat de treballar-la cap a l’adaptació dins la societat, d’aconseguir formar part d’un lloc pel que som, pel que sabem fer pel que som brillants i pel que destaquem, fer-ho amb plena consciència que ho fem per nosaltres, perquè serà només a partir del treball, de l’aprenentatge i la transformació que podrem ser capaços d’aconseguir l’imaginable. És aquesta identitat i exclusivitat el que ens ha de donar ales per progressar, per tirar endavant i anar polint allò que som. Fer-ho des del respecte cap a nosaltres, amb l’amor i estima, amb convenciment de que som capaços i que si sols no podem no hi ha res més fantàstic i meravellós que l’ajuda i el suport, dels que ens envolten i que ens poden donar la mà sempre que la demanem, perquè hi són. Hi són per créixer junts, per agafar-nos de la mà, per compartir, per avançar en la mateixa línia, per fer-ho amb seguretat i amb convenciment de que sortirà. 

Perquè podem fer-ho, perquè tenim recursos i eines que ens són útils i necessàries per evolucionar i canviar.

La individualitat és l’eina per aprendre a sobreviure. La cooperació és l’eina per viure.

I tu, què decideixes? SOBREVIURE O VIURE?

“Porque tal vez la esencia de la educación no es atiborrarte con hechos sino ayudarte a descubrir tu unicidad, a enseñarte como desarrollarla y luego enseñarte como regalarla. Imagínate lo que sería el mundo si cada uno tuviera la oportunidad de ser motivado a ser ÚNICO. ¿Pero sabes lo que me parece? Que la esencia de nuestro sistema educativo es hacer que todo el mundo sea como todos los demás.”

Leo F. Buscaghia