14 d’agost del 2015

HUMANITZANT EL NAIXEMENT


Fa molt temps que em faig preguntes sobre la maternitat, l’embaràs, el naixement, el post part, els primers mesos de vida… Ahir quan vaig veure aquesta imatge, vaig creure que seria interessant parlar sobre la maternitat conscient i el naixement.

És conegut per tothom que en les darreres dècades ha canviat molt el moment del naixement, les condicions higièniques, la professionalitat de les persones que segueixen el procés, etc. També és cert que hi ha molts més naixements sense complicacions i altres factors que són importants.

Tot i això, tinc la sensació que s’ha intentat perfeccionar tant els aspectes materials i professionals i s’han deixat de banda la part més humana del procés. L’augment de cesàries, moltes vegades innecessàries, l’augment d’hormones per provocar contraccions... podrien ser exemples d’aquest perfeccionament i mecanització de l’acte més important de la vida d’una persona. El naixement.

Quantes vegades aquests processos mutilen, sense pensar amb les conseqüències, tant sols pensant amb la facilitat i la rapidesa amb la que es provocarà el naixement i oblidant l’impacte emocional que tot això representa, per qualsevol dels membres de la parella, que viuen aquell moment com un dels més importants de les seves vides.

Personalment em molesta pensar que s’oblidin aquests aspectes tant importants i tant humans, que necessiten seguir el seu curs (Evidentment sempre i quan no hi hagi risc), deixar sentir, deixar experimentar, deixar viure.

És una llàstima també que la societat on vivim “no està permès sentir dolor”, és a dir, tot allò que es pugui fer per evitar-lo serà benvingut. Perquè clar, el dolor fa mal i això del mal sembla que no és suportable, que no ho podem sostenir, perquè és desagradable, però si no experimentem el dolor, com podrem saber què és l’amor?

Deixar sentir, deixar viure i acompanyar, acompanyar des de l’amor, el respecte i la llibertat. Permetent escollir i decidir, deixant-li fer a aquest procés el seu curs, amb el temps que necessita, amb l’espai que es vol, amb tot allò que pugui ser possible facilitar perquè són uns instants imprescindibles per la vida. 

I crec que només per això ja es mereix tot l’amor i respecte del món.

“Para cambiar el mundo es preciso cambiar primero la forma de nacer.”

Michel Odent

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada