EL PROCÉS DE DOL

El dol és una reacció natural de l’ésser humà davant una pèrdua física, material, etc. És per això que és una situació difícil per la que passem les persones i per la qual necessitem passar per un procés d’adaptació i preparació per al canvi.

Aquest procés ha estat descrit per diversos autors. E. Kübler-Ross parla de les fases del dol, mentre que J. Worden parla de tasques.

Les tasques que Worden proposa són:

1. ACCEPTAR LA REALITAT DE LA PÈRDUA
2. TREBALLAR LES EMOCIONS I EL DOLOR DE LA PÈRDUA
3. ADAPTAR-SE A UN  MEDI ON LA PERSONA NO HI ÉS
4. RECOLOCACIÓ EMOCIONAL DEL DIFUNT I CONTINUAR VIVINT

És en totes les tasques on és necessària la gestió emocional, tot i això, la que requereix especial atenció, és la segona tasca (treballar les emocions i el dolor de la pèrdua).

És en aquesta etapa on es comencen a sentir d’una manera més profunda les emocions, especialment el dolor. Aquest s’ha de reconèixer i treballar ja que sinó es manifestarà mitjançant alguns símptomes o altres formes de conducta disfuncional (Worden, 2004). És en aquesta etapa on trobem els assumptes pendents. Tot allò que ens ha quedat per dir, per fer, per expressar a la persona que ha mort. És en aquest moment quan és important treballar l’expressió d’aquests assumptes pendents per tal de poder avançar en el procés de dol. Cal esmentar que treballar un assumpte pendent quan la persona ja no hi és a nivell físic és complicat a més que a vegades les persones es resisteixen a treballar-ho perquè és una forma de mantenir el vincle amb el difunt.

D’altra banda, el dolor que experimenta cada persona és tant divers com persones hi ha. Això fa que no tothom tingui la mateixa facilitat, els mateixos recursos, les mateixes habilitats per poder treballar amb aquest dolor de la millor manera per progressar en el procés de dol. Cal tenir en compte també que hi ha factors externs i interns que ajuden en aquesta gestió i expressió. Hi poden haver factors externs, que poden dificultar aquesta expressió. Un dels que pot dificultar-ho és l’entorn més proper, que acostumen a ser els familiars, quan no ajuden a que la persona que està en dol parli del difunt.  És per aquest motiu que si estem acompanyant a una persona aquesta estigui informada d’aquests aspectes.

Centrant-nos altre vegada amb l’expressió i la gestió de les emocions, especialment del dolor en la segona tasca que proposa J.Worden, exposaré diferents tècniques i eines que poden ajudar a les persones a expressar el dolor. Cal dir que, a més de les tècniques ja conegudes, realitzaré algunes propostes que poden ajudar també en aquest procés d’expressió. 

Cal tenir present que les emocions no escollim tenir-les sinó que ens venen, nosaltres no tenim el control. El que si que podem fer és escollir com afrontar-les i viure-les, per tant com getionar-les. És per això que cal fer un incís especial en aquest important treball de gestió i expressió per tal d’esdevenir individus intel·ligents emocionalment.

És important recordar que per tal de poder fer l’expressió cal que s’hagi fet un treball previ d’identificació d’aquesta emoció, per tal de poder-la gestionar posteriorment.

Com diu Elisabeth Kübler-Ross al seu llibre La roda de la vida:

“El sentido del sufrimiento es este: todo sufrimiento genera crecimiento.
Nada de lo que nos ocurre es negativo, absolutamente nada.
Todos los sufrimientos y pruebas, incluso las pérdidas más importantes,
son siempre regalos.”

Avui és per tu, MRR. Cada gol de penal del món porta el teu nom!