OBJECTIUS I PROPÒSITS

És gairebé una tradició del mes de desembre fer balanç de l’any que acaba i fer propòsits pel que començarà.

Avui parlaré dels objectius i els propòsits.

Quan una persona vol establir un objectiu una de les coses més importants és que aquesta persona tingui un coneixement d’ell mateix (Autoconeixement). Ha de tenir consciència de les habilitats, competències, aptituds, capacitats, limitacions, tant les que la persona té com aquelles que necessita millorar.

Un objectiu ha de ser clar, ha d’estar ben definit i ha de ser realista.

Recorda que alhora de plantejar-te objectius has de definir el què, el quan, el qui, l’on, el com i el per què.

Us presento una tècnica per establir objectius, que és clara, entenedora i senzilla d’aplicar. La tècnica SMART. Smart amb anglès vol dir intel·ligent (darrerament escoltem aquest concepte quan es parla de smart cities). El primer ús que es coneix del terme apareix el novembre de 1981 a la Revisió de la Gestió de George T. Doran.

QUÈ ÉS LA TÈCNICA SMART?

És una tècnica de formulació d’objectius.

Què volen dir les sigles S.M.A.R.T.?

S (Specific) = ESPECÍFIC

Han de ser per una acció concreta, no genèrica. Cada objectiu té molts objectius concrets, per això has de ser clar i concret alhora d’establir-los. Planteja accions determinades.

M(Mesurable) = MESURABLE

Quan tens l’objectiu establert has de poder valorar si  els aconsegueixes o no. Diguem que ha de ser mesurable quantitativament, que es pugui quantificar. Si no podem mesurar l’objectiu no podem quantificar el que ja hem assolit i tampoc podem confirmar si s’ha aconseguit o no.

A (Attainable) = ASSOLIBLE

Marca’t objectius dins les teves possibilitats i que puguis aconseguir. Que hi hagi esforç i que en certa mesura sigui un repte ja està bé, sempre tenint en compte fins on pots arribar. Hi ha d’haver coherència entre l’objectiu i les teves possibilitats. Un objectiu ens ha de permetre progressar, no limitar.

R (Relevant) = REALISTA

Plantejat objectius dins la realitat, que no es passin de somiadors ni d’irreals. Tingues en compte que si no és realista pot afectar la teva motivació, l’autoestima, i les emocions desagradables. Que hi hagi esforç i que en certa mesura sigui un repte ja està bé, sempre tenint en compte fins on pots arribar. Ha de ser un objectiu possible, si és irreal no s’aconseguirà.

T(Time-Bound) = EN UN TEMPS DETERMINAT

Marca’t uns terminis en aquest objectiu. Si no ho fas, és possible que aquest objectiu no s’acabi aconseguint. Els terminis serveixen perquè l’objectiu no estigui estàtic, que tingui moviment i que progressi. A més, també et farà espavilar i activar-te per aconseguir-lo. Un objectiu obert, sense que hi hagi un temps establert pel seu assoliment, és un objectiu etern.

Si no et surt a la primera no et preocupis, torna-ho a intentar i recorda que necessites entrenament, així que practica, practica i practica!  

No oblidis que tenir una actitud adequada i una predisposició orientada a l’assoliment dels objectius t’ajudarà a que es facin realitat.

Espero que conèixer la tècnica t’ajudi a la creació, organització i assoliment dels teus objectius.

MOLTA SORT!

“Ningú aconsegueix la meta amb un sol intent. Ni perfecciona la vida amb una sola rectificació, ni arriba a prendre altura amb un sol vol. Ningú camina per la vida sense haver trepitjat en fals moltes vegades.”

Paulo Coelho

“L’objectiu no és intentar aconseguir. L’objectiu és aconseguir.”

Cristina Berenguer

PSICOLOGIA POSITIVA: FORTALESES I VIRTUTS HUMANES

M’agrada llegir i m’encanten els llibres. Ampliar la meva biblioteca personal amb noves adquisicions és una cosa que m’apassiona. Ja bé sigui amb exemplars de novel·les o de llibres i manuals associats a la psicologia, a l’educació i a la salut.

El darrer llibre al que no m’he pogut resistir és Educación emocional – propuestas para educadores y familias- Rafael Bisquerra (Coord.)- Editorial DESCLÉ – 2a ed. 2013. És un llibre amb dues parts ben diferenciades. La primera part amb una aportació teòrica sobre educació emocional i psicologia positiva i la segona part amb activitats i exercicis per treballar el desenvolupament de les competències emocionals, dirigides especialment a educació infantil, primària, secundària i a les seves famílies. Tot i això, moltes d’aquestes activitats es poden adaptar a diferents edats, fins i tot són aptes per adults.

Tot i que aquesta entrada pugui semblar una recomanació literària, us ben asseguro que no ho és.

M’agradaria parlar-vos de les fortaleses i de les virtuts humanes, un dels aspectes que treballa la psicologia positiva. Seligman va parlar per primera vegada de psicologia positiva l’any 1999, tot i que s’atribueix el seu naixement l’any 2000, en un article publicat pel mateix Seligman juntament amb Csikszentmihaly. És en aquest article on apareix per primera vegada el concepte psicologia positiva.

Tot i això, va extremadament lligada a l’educació emocional ja que contribueix a reforçar-ne els objectius; treballant les emocions i el benestar. Els temes principals que tracta la psicologia positiva són les emocions, especialment les anomenades positives, el benestar emocional, la felicitat i el fluir. Bisquerra, en el llibre que us he comentat anteriorment,  explica que els aspectes concrets que treballa la psicologia positiva són: la fixació d’objectius vitals, la intel·ligència emocional, el maneig de les relacions de parella, el desenvolupament del control social i l’amistat, l’optimització de les relacions familiars, l’ús constructiu del temps lliure, optimisme, sentit de coherència, construcció de significats, esperança, resiliència, creixement posttraumàtic, etc.

En definitiva, la psicologia positiva es centra amb els aspectes positius del funcionament humà.

Com us he dit anteriorment presentar-vos més detalladament un d’aquests aspectes d’estudi de la psicologia positiva: les fortaleses i virtuts humanes.

Bisquerra també explica al llibre que un dels projectes existents per treballar els valors i les virtuts és el de Peterson y Park (2009) anomenat Valors en Acció (VIA, Values in Action). El projecte desenvolupa 24 fortaleses del caràcter distribuïdes en 6 virtuts. S’ha arribat a aquest punt després d’anys de recerca i investigació. La classificació de les virtuts i fortaleses VIA és la següent:

1. Saviesa i coneixement

•         Creativitat: pensar en formes noves i productives de fer les coses

•         Curiositat: tenir interès sobre totes les experiències que estan passant.

•         Obertura de ment: pensar amb les coses amb profunditat i des de tots els punts de vista.

•    Amor a l'aprenentatge: buscar el desenvolupament de noves habilitats, temes i cossos de coneixement.

•         Perspectiva: ser capaç de proporcionar savis consells a altres.

2.Coratge

•         Autenticitat: dir la veritat i presentar-se a un mateix de forma genuïna.

•         Valor: no rendir-se davant l’amenaça, el desafiament, la dificultat o el dolor.

•         Persistència: finalitzar el que es comença.

•         Vitalitat: apropar-se a la vida amb il·lusió i energia.

3.Humanitat

•         Bondat: fer favors i ajudar als demés.

•         Amor: valorar les relacions properes amb els altres.

•         Intel·ligència social: ser conscient dels motius  sentiments d’un mateix i dels altres.

4.Justícia

•         Justícia: tractar a tot el món de la mateixa manera d’acord amb les nocions de justícia i equitat.

•         Lideratge: organitzar activitats de grup i aconseguir que es portin a terme.

•         Treball en equip: treballar bé com a membre d’un grup o un equip.

5.Contenció

•         Capacitat de perdonar: perdonar aquells que ens han ofès o fet mal.

•         Modèstia: deixar que els èxits propis parlin per si sols.

•         Silenci: no dir les coses de les que després et pots penedir.

•         Autoregulació: regular el que un sent i fa.

6.Trascendència

•         Apreciació de la bellesa i l’excel·lència: percebre i apreciar la bellesa, l’excel·lència o la competència en tots els camps de la vida.

•         Gratitud: ser conscient i agraït de les coses bones que passen.

•         Esperança: esperar el millor i treballar per aconseguir-ho.

•         Humor: gust pel riure i la broma; generar somriures als demés.

•         Religiositat: tenir creences coherents sobre un propòsit més alt i un sentit a la vida.

Apuntat això, deixo la part més teòrica, no em voldria fer pesada ni allargar-me massa ni tampoc explicar-vos tot el contingut del llibre. No és que sigui la bíblia però t’asseguro que és un llibre molt amè i dinàmic per iniciar-te en l’educació emocional.

Volia presentar-te aquesta petita teoria perquè crec que és interessant per tenir un punt de partida alhora de treballar-nos, desenvolupar-nos i conèixer-nos, entrenar les nostres habilitats i capacitats, tenir en compte la salut emocional i la de les persones amb qui convivim i també i molt especialment per vetllar pel nostre benestar, tenint cura de nosaltres en tots els aspectes. Que el físic sigui l’únic que es veu no vol dir que la resta no existeixi. Tenir una concepció holística de nosaltres en cos ment i ànima ens ajudarà en millorar el benestar.

Segurament pensaràs que la teoria està molt bé però i tot això, com es posa en pràctica, com es fa? M’agradaria tenir la fórmula màgica per poder-ho fer, però no la tinc i sort! Perquè sinó, com es treballaria la creativitat?

Per tal de poder treballar tots aquests aspectes, és important que primer cada un prengui consciència d’allò que li agradaria canviar, millorar, aprendre, per tal de que un cop ho te detectat i clar, hi ha posat atenció i sap el que vol aconseguir pugui passar a buscar allò que creu que pot ser-li útil per avançar en aquesta transformació. Com es pot buscar això? No puc dir-te que facis això o facis allò, cadascú és únic i diferent a la resta, per tant el que a mi em funciona a tu potser no, t’animo a que descobreixis, investiguis, facis recerca sobre el que vols, torbaràs exercicis, activitats, lectures, eines, recursos i mil coses que et podran ajudar. Un cop ho tinguis entrena, entrena molt, posa-ho en pràctica i dóna’t permís per fallar, per cometre errors, perquè no has d’oblidar que estàs aprenent. Per aprendre i perquè allò que estem fent sigui significatiu i tingui sentit per un mateix és important que tingui impacte en nosaltres i de ben segur que quan hi ha un error aquest permet adonar-se del que no funciona o del que es pot millorar.

I és així, amb entrenament, constància, dedicació, esforç, paciència i amor avancem cap al canvi, a la transformació personal i el benestar. El més important de la vida d’un mateix és la seva vida.

Espero que el que he compartit amb tu avui et sigui útil, que t’hagi generat curiositat i ganes de descobrir, d’aprendre i d’entrenar-te. I em farà molt feliç saber que t’ha ajudat a despertar la consciència, encara que només sigui una mica.

“La curiosa paradoxa és que quan m’accepto a mi mateix puc canviar.”

Carl Rogers


Si t'ha agradat, també pots seguir-me al facebook:https://www.facebook.com/despertantconsciencies/

RECOMANACIONS LITERÀRIES: Wonder - R.J. Palacio-

RECOMANACIONS LITERÀRIES - FITXA TÈCNICA

Wonder

R.J. Palacio

Edicions La Campana, 2012.

La història de l’August, el protagonista de Wonder us sorprendrà, n’estic segura. L’August ha d’anar a l’escola per primera vegada, tots hem viscut un moment així, una primera vegada. El primer dia d’escola, de feina, d’una primera cita, etc. Hi ha mil moments viscuts per primera vegada. L’August és un nen amb una deformació a la cara, que en cap moment és descrita al llibre, de fet la contraportada diu així: “Em diu August, per cert. No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant.”

R.J. Palacio narra la vida de l’August amb diversió, delicadesa, passió. És una història preciosa, amb moments que fan riure i moments de llàgrima viva. La vida de l’August emociona, està plena de canvi i transformació viscuts des d’un perfecte silenci.

Wonder havia de ser una novel·la juvenil i es va convertir en una novel·la sense límits. És una història realista i tendra, amb valors universals. Una història que tracta la tristesa i el drama des de la comèdia i que et fa SENTIR en majúscules. La història de l’August és una història que val molt la pena.

El llibre comença així:

“Ja sé que no sóc un nen de deu anys normal i corrent. Vull dir que faig coses normals: menjo gelats, vaig en bici, jugo a pilota i tinc una Xbox. Tot això fa que sigui normal. Suposo. I jo em trobo molt normal. Per dins. Però jo sé que els nens normals i corrents no fan que els altres nens normals i corrents fugin cridant del parc. Jo sé que els nens normals i corrents no se’ls queda mirant tothom a tot arreu on van.

Si em trobés una llàntia màgica i només li pogués demanar un desig, demanaria tenir una cara normal que no cridés gens l’atenció. Demanaria poder anar pel carrer sense que la gent, al veure’m, fes allò d’apartar la vista. ¿Sabeu què crec jo? Que l’única cosa que fa que no sigui normal és que ningú n’hi troba.

Però ara ja estic bastant acostumat a tenir aquest aspecte. Ja sé com fer veure que no veig les cares que fa la gent. Tots som bastant bons, ja, en això: jo, la mare, el pare i la Via. Pensant-ho bé, això últim ho retiro. La Via no és gens bona. A vegades s’esvera molt, quan la gent és mal educada. Com un dia al parc que uns nens grans van començar a fer sorolls. No sé ben bé quins sorolls devien ser, perquè jo no els vaig sentir, però la Via sí, i va començar a escridassar-los. Ella és així. Jo sóc d’una altra manera.”

Com t’imagines a l’August i la seva vida? T’has quedat amb les ganes de descobrir-ho? No esperis més i busca’l a les llibreries o biblioteques, segur que el trobaràs! Ah, i no només hi ha aquesta història, sinó que pots trobar el Capítol del Julian, la Llibreta del professor Browne i Plutó. Quan hagis llegit Wonder, veuràs que cada un d’aquests llibres explica la mateixa història per des del punt de vista d’altres personatges.

“Quina cosa tan senzilla, l’amabilitat. Quina cosa tant senzilla... Una paraula bonica, d’ànim, que algú t’ofereix quan la necessites. Un acte d’amistat. Un somriure passatger.”

August (Wonder)

L'ART DEL MANDALA

L’ART DEL MANDALA

Mandala significa cercle o roda en sànscrit. La creació del mandala és un ritual del budisme i de l’hinduisme. També s’atribueix el nom de mandala als dibuixos o pintures geomètrics que formen una figura circular i simètrica.

Crear un mandala o pintar-lo és una activitat amb la que pots treballar la meditació i la relaxació. També la consciència del present, de l’aquí i l’ara. Els mandales permeten connectar amb un mateix, conviden a la reflexió i fins i tot a plasmar el nostre estat d’ànim. Els colors que escollim per pintar-lo, la força amb la que pintem, la velocitat, tot això ens informa del nostre estat. És per això que també és una bona eina per treballar l’autoconeixement.

Si el que volem és fer una meditació mentre pintem el mandala, podem fer-ho repetint alguna frase que esdevingui el mantra d’aquella meditació. Algunes d’aquestes frases poden ser:

“Visc l’aquí i l’ara. Sento i estimo.”

 “Els actes d’amor són els que mouen el món.”

“Sóc perfecte i únic. Sóc amor.”

I qualsevol altre frase que sentis que és la que has d’utilitzar per aquest procés.

Una altre opció alhora de pintar un mandala és acompanyar-lo d’una frase que ens agradi i sentim que és la que connecta amb el mandala que hem pintat, també podem escriure un text. La finalitat és que el mandala i l’escriptura creïn un quadre harmònic i equilibrat.

Carl Gustav Jung, metge psiquiatre i psicòleg, va començar a utilitzar els mandales amb els seus pacients perquè deia que representen la totalitat de la ment, tant el conscient com l’inconscient. Jung, al seu llibre Libro rojo (2010), escriu això: “Al mismo tiempo sirven para establecer el orden interior y por eso muchas veces, cuando aparecen en serie, se dan inmediatamente después de estados caóticos, desordenados, conflictivos y angustiosos. Expresan por eso la idea del refugio seguro, de la conciliación interior y de la totalidad”.

Del mandala en podem gaudir tots, grans i petits. Adaptats a les nostres capacitats, ganes, habilitats, més grans o més petites, de formés més entretingudes i altres més senzilles, n’hi ha moltíssimes per escollir. Podeu trobar-les gratuïtament per internet i imprimir-les, també en llibres amb reculls temàtics.

Us animo a que us atreviu a pintar un mandala, ja sigui sols o amb companyia, amb colors de fusta o amb retoladors, amb guixos al terra o amb pedres i materials de la naturalesa al camp o a la muntanya. Poseu consciència i presència en el procés i gaudiu-ne! És important també que hi poseu intenció i sigueu capaços de captar tota l’essència del moment.

ÉS MOLT IMPORTANT QUE NO OBLIDEU DE PENJAR ELS MANDALES PER CASA, DONEN UN TOC DE DECORACIÓ I COLOR INCREÏBLES A MÉS DE RECORDAR-NOS EL MOMENT QUE L’HEM PINTAT. El mandala no deixa de ser art i és per això que mereix ser penjat, observat i admirat. 

 Estic convençuda que repetireu l’experiència.

“Sin el conocimiento de uno mismo, sin comprender el funcionamiento y las funciones de su máquina, el hombre no puede ser libre, no puede gobernarse a sí mismo y siempre seguirá siendo un esclavo.”

G.I. Gurdjieff

RECOMANACIONS LITERÀRIES: El petit príncep - Antoine de Saint Exupéry

RECOMANACIONS LITERÀRIES - FITXA TÈCNICA

El petit príncep – amb dibuixos de l’autor-

Antoine de Saint- Exupéry

EMECÉ EDITORES,1999

Una recomanació per grans i petits. Un llibre que no passa de moda. El petit príncep va ser escrit l’any 1943 i m’atreviria a dir que durant aquests anys ha viscut autèntiques històries familiars passant de generació en generació. Qui més qui menys ha sentit a parlar de la història de El Petit Príncep.

Un conte infantil que narra la història d’un nen i una aviador i que a través dels seus diàlegs fa que l’adult es replantegi la seva vida. Així doncs, és una història pensada per infants però que desperta als adults. Amb dosis de filosofia i llenguatge simbòlic qüestiona aspectes vitals importants, potser insignificants i banals pels infants i crucials pels adults.

Un fragment del llibre:

La guineu va callar i va mirar una bona estona el petit príncep:

-          Si us plau…domestica’m! – va dir.

-          D’acord – va respondre el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.

-          Només es coneixen les coses que es domestiquen – va dir la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Compren coses fetes als comerciants. Però com que no hi ha comerciants d’amics, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m!

-          Què s’ha de fer? – va dir el petit príncep.

-          S’ha de ser molt pacient- va respondre la guineu-. Per començar t’asseuràs una mica lluny de mi, així, a l’herba. Jo et miraré de reüll i tu no diràs res. El llenguatge és una Font de malentesos. Però cada dia et podràs asseure una mica més a prop.

L’endemà el petit príncep va tornar.

-          Hauria valgut més que tornessis a la mateixa hora – va dir la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja començaré a ser feliç. A mesura que anirà passant l’hora, cada cop em sentiré més feliç. A les quatre, ja m’agitaré i m’inquietaré; descobriré el preu de la felicitat!

Però si vens a qualsevol hora, no sabré mai quan m’he de preparar el cor…Calen ritus.

-          Què és un ritu? – va dir el petit príncep.

-          També és una cosa massa oblidada – va dir la guineu-. És el que fa que un dia sigui diferent dels altres dies, una hora de les altres hores. Hi ha un ritu, per exemple, entre els meus caçadors. El dijous ballen amb les noies del poble. Per això el dijous és un dia meravellós! Me’n vaig a passejar fins a la vinya. Si els caçadors ballessin quan volguessin, tots els dies s’assemblarien i jo no tindria mai vacances.

La història del petit príncep poc més té a explicar i a recomanar, només dir-vos que us atreviu a endinsar-vos al seu món si encara no ho heu fet, sols o acompanyats, i qui ja conegui la història que la revisqui. Gaudiu-la!

“- On són els homes? – va preguntar educadament el petit príncep. La flor, un dia havia vist passar una caravana: - Els homes? Em sembla que n’hi ha sis o set. Els vaig veure fa anys. Però no saps mai on trobar-los. El vent els passeja. No tenen arrels, això els destorba molt.”

Antoine de Saint Exupéry

ELS DEURES o tasques per perdre una mica el temps.

Un dels temes que està generant més debat en l’àmbit educatiu des de ja fa uns mesos és el la quantitat de tasques a fer a casa, els anomenats deures, que tenen els infants i adolescents.

Pots recordar quants deures fas o quants deures feies quan anaves a l’escola o a l’institut al llarg de la setmana? Català, castellà, matemàtiques, geografia i història, ciències de la naturalesa, física i química, visual i plàstica, anglès i potser fins i tot estudiar per educació física. Creus que en els darrers anys hi ha hagut gaires canvis amb les tasques que s'emporten per fer a casa?

Necessito compartir aquest vídeo.

https://www.youtube.com/watch?v=sCsTirDBv7Y

Els últims segons m’han posat la pell de gallina. M’esgarrifa cada dia més veure la quantitat de feina que s’emporten els infants i adolescents  a casa després de l’escola, dia rere dia, dia si dia també. I els exercicis no és l’únic, estudiar pels exàmens, que amb l’avaluació continuada poques setmanes hi ha que s’escapin d’estudiar per algun que altre control.

Quan treballo amb infants i joves amb grups educatius de reforç escolar i acompanyament educatiu, se’m reafirma una vegada i una altre que cal canviar moltes coses. Veure que tenen exercicis i més exercicis, alguns més absurds que altres, i que les resolen com si fossin màquines entrenades per això. De forma automàtica, amb unes dinàmiques que fan esgarrifar en el sentit que ni ells mateixos saben perquè fan el que fan. És a dir, no es qüestionen perquè fan uns determinats exercicis i no uns altres, ni perquè ho fan d’aquella manera. Ells es limiten a fer el que els han “manat” a l’escola o a l’institut, on saben que l’objectiu principal és arribar l’endemà o el dia que toqui amb els deures fets. L’únic que importa aquí és el resultat. Tinc la sensació que a ningú li importa el procés per arribar al resultat, quan per mi és tant o més important que el resultat en sí.

Si aquell nen o nena no sap resoldre l’exercici, no comprèn el que se li demana, el resol d’una forma que no és la que el professor/a espera, copia l’exercici d’un company, etc. Darrera de totes aquestes situacions hi ha molt més del que es veu a simple vista, què significa per aquell infant no saber-lo resoldre, no entendre-ho, no saber què se li està demanant, haver de demanar ajuda, demanar-li a un company que li deixi l’exercici perquè no el sap, o fins i tot demanar a algun familiar que li expliqui. Si aprofundim en el tema que ens ocupa, podem observar angoixa, tensió, dubte, baixa autoestima, inseguretat, por, i un seguit d’emocions i sentiments que són sovint els grans obstacles per aprendre.

Conèixer els nostres nens i nenes, preguntar-los com se senten, què necessiten, ens permet apropar-nos a ells. Aquesta proximitat és una forma de fer equip, de saber que tenen algú al costat, a qui poden preguntar, explicar, compartir, debatre, riure, jugar. Algú que sigui capaç de comprendre que totes les tasques, sovint infinites, repetitives i a vegades fins i tot inútils i innecessàries, que tenen uns objectius, pel meu gust obsolets especialment pel que fa la connexió que tenen amb el moment en què vivim. I que possiblement resoldre exercicis de matemàtiques sense calculadora, elaborar cal·ligrames o recitar els rius del món, no són tasques plantejades d’acord amb l’època en què vivim. 

Si el que volem és crear societats crítiques, creatives, intel·ligents, eficients i eficaces, lliures i felices, crec que aquest camí no és el més adequat.  

“La primera tasca de l’educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi.”

Maria Montessori

RECOMANACIONS LITERÀRIES: Fluir (flow) - Mihaly Csikszentmihalyi-

RECOMANACIONS LITERÀRIES - FITXA TÈCNICA

Fluir (flow)

Mihaly Csikszentmihalyi

Editorial Kairós, 2008

Vivim uns temps on ser feliç és de les coses més importants a la vida. La continua recerca de la felicitat, com si aquesta fos la veritat absoluta i deixés de banda les altres emocions, sobretot les desagradables, aquelles que la societat ens té vetades, que no es poden mostrar o que fer-ho queda lleig.

Avui us proposo un llibre de psicologia positiva, de psicologia de la felicitat. D’autor de nom impronunciable Fluir és un llibre que a part d’aproximar-nos a la investigació i recerca al voltant de la psicologia positiva, pretén apropar-nos a la felicitat a través del que l’autor anomena experiència òptima, aquell estat de consciència que anomena flow (fluir). Ens presenta el seu concepte amb un llenguatge ric, senzill i amè, amb exemples i situacions quotidianes que permet a tots els públics captar l’essència del flow, per arribar a l’anhelada qualitat de vida i la felicitat.

Un fragment del llibre:

Si disfrutásemos del trabajo y de las amistades y nos enfrentásemos a cada desafío como una oportunidad de desarrollar nuevas habilidades, conseguiríamos gratificaciones que están fuera del reino de la vida ordinaria. Pero incluso esto no es suficiente para asegurarnos la experiencia óptima. Mientras el disfrute siga vinculado a actividades puntuales que no están relacionadas entre sí de una manera significativa, uno todavía es vulnerable a los caprichos del caos. Incluso la carrera profesional de más éxito, la relación familiar más plena, finalmente se acaban. Tarde o temprano la implicación en el trabajo debe reducirse, el cónyuge muere, los hijos crecen y se van lejos. Para acercarse a la experiencia óptima tan estrechamente como sea humanamente posible, es necesario dar un último paso en el control de la conciencia.

Lo que esto implica es convertir toda la vida en una experiencia unificada de flujo. Si una persona desea lograr una meta lo bastante difícil, de la que provengan todas las otras metes, y si él o ella invierte toda su energía en desarrollar las habilidades para alcanzar esa meta, entonces las acciones y los sentimientos estarán en armonía y las partes separadas de la vida encajarán en el esquema: cada actividad “tendrá sentido” en el presente, así como también en perspectiva hacia el pasado y hacia el futuro. De tal manera es posible dar significado a la vida entera.

S’ha despertat la vostra curiositat per descobrir l’experiència òptima, aquell flow... i caminar cap a la felicitat, en definitiva, cap a l’autorealització?

“Los mejores momentos suelen suceder cuando el cuerpo o la mente de una persona han llegado hasta su límite en un esfuerzo voluntario para conseguir algo difícil y que valiera la pena. Una experiencia optima es algo que hacemos que suceda.”

Mihaly Csikszentmihalyi

RECOMANACIONS LITERÀRIES: Emocions, les raons que la raó ignora - 25 metàfores d'ecologia emocional -

Emocions: les raons que la raó ignora – 25 metàfores d’ecologia emocional -

Jaume Soler, Mercè Conangla i Laia Soler.

Editorial Pòrtic, col·lecció Atrium, 2012

El llibre que us proposo avui és dinàmic, entretingut, que fa pensar, entrar a dins nostre i experimentar. Connectar amb nosaltres mateixos i la nostra essència. A través de metàfores els autors proposen un viatge interior, on cadascú és el protagonista.

Amb el concepte d’ecologia emocional ens introdueixen a la millora de l’ecosistema humà, apropant-nos al creixement personal a través de la pràctica diària amb les diferents activitats que proposen.

Cadascú pot fer al seu ritme, amb l’ordre que li sembli més adequat i per la temàtica que cregui més interessant.

Així doncs, t’atreveixes a començar a treballar-te? 

Per si encara no ho tens clar, aquí tens un petit fragment del capítol el viatge de la vida:

Estàs preparat per al viatge de la vida? Doncs fes encaixar les peces del teu puzle vital, visita la casa de les emocions i coneix-ne els habitants, fes-te un escàner emocional, alinea bé el teu eix pensament-emoció-acció i prepara’t per seure en un tamboret de tres potes vital ben equilibrat. Estàs preparat?

UN PUZLE: Atura’t un moment i recupera la teva infància. T’agradava fer puzles? No sempre eren fàcils de fer, oi? Tantes peces per col·locar, tantes formes i tots aquells colors! I al mateix temps quanta satisfacció quan aconseguies encaixar-les! No sempre a la primera, era una mena d’aprenentatge per assaig i per error fins que cada part trobava el lloc que li corresponia en el Tot. I llavors, el dibuix es veia amb claredat. Ho havies aconseguit! Quina satisfacció! D’una manera semblant, cal trobar el nostre lloc en el món i encaixar les peces que ens conformem a la vida d’una manera harmònica, sense forçar-ho, sense alterar el dibuix conjunt, el sentit del puzle vital. D’això tracta la primera metàfora que proposem en aquest capítol.

Espero que aquest fragment desperti la teva curiositat i que gaudeixis de la lectura i del viatge interior! 

"Qualsevol esdeveniment que ressona afectivament en nosaltres és important per algun motiu. Així, el fet de no considerar aquestes informacions o interpretar-les incorrectament pot fer minvar la nostra qualitat de vida i els nivells de satisfacció vital." 

Soler & Conangla 

EL REFORÇ ESCOLAR- ACOMPANYAMENT EDUCATIU-

Fa temps que ha quedat enrere el repàs escolar per donar pas al reforç escolar i al suport educatiu. Actualment els infants, adolescents i joves segueixen assistint a les tradicionals classes de repàs però amb diferències. L’adult responsable d’aquesta tasca rarament es limita només a resoldre els dubtes de l’escola sinó que també acompanya a l’estudiant en altres aspectes importants implicats en l’educació. Les emocions, els sentiments, les habilitats socials, la motivació, l’autoestima, la concentració, l’assertivitat, la seguretat, entre altres; són un petit exemple dels factors que formen part de l’aprenentatge, així com de l’educació.

És important que un infant, adolescent i jove, sigui capaç d’identificar què és el que li suposa una dificultat afegida, un esforç important, pel que creu que necessita demanar ajuda. Pot donar-se el cas que no pugui fer-ho sol i és per això que se l’ha d’entrenar perquè pugui fer-ho. És a dir, ensenyar-li a identificar què li passa, què sent, què necessita, què pot fer i com ho ha de fer. Per això és important l’autoconeixement. Saber qui som, com som, quines són les reaccions, què ens agrada, què volem, què necessitem, tot això, forma part de la nostra identitat.

Educar per l’autoconeixement és el que permetrà als infants, adolescents i joves ser uns adults emocionalment intel·ligents. Això suposa que disposen d’eines, recursos, habilitats i coneixements per fer front a les experiències de la vida i resoldre-les satisfactòriament, aconseguint així benestar, felicitat i qualitat de vida.

La figura del monitor de reforç escolar pot ser per moltes persones l’últim recurs, al que acudim quan a casa ja ho hem provat tot i no hi ha manera. I jo em pregunto, és necessari apurar, sabent que com a mares i pares – o qualsevol altre familiar- no aconseguirem redirigir la situació cap a on NOSALTRES VOLEM? Tenim en compte si el nostre fill o filla vol que nosaltres l’ajudem, li hem preguntat si necessita ajuda? Li hem demanat què vol fer? És important tenir present que per més o menys petit sigui també ha de decidir el que vol fer (l’altra cosa és que nosaltres li expliquem perquè creiem que ha de ser diferent al que diu – la veu de l’experiència-). Permetem-li gaudir del poder de decisió que té sobre ell, fent-lo així responsable, d’aquesta manera ja estem treballant l’autoconeixment, la responsabilitat, el compromís, etc.

Siguem honestos amb nosaltres mateixos, que l’educació dels nostres fills ha de ser compartida amb altres persones que estan conscienciades amb l’educació, que és tota la societat la que educa i no només els progenitors per ser els creadors. Això no significa que els pares i mares deixin de participar en l’educació i l’aprenentatge, sinó que siguin capaços d’acceptar que hi ha necessitats que ells sols no poden cobrir i que necessiten demanar ajuda a altres persones.

Confiem amb els nostres fills i filles, donem-los la llibertat que tenen com a éssers humans deixant de banda la seva edat, donem-los opinions, compartim experiències i pensaments, donem-los consell quan el demanin, donem-los amor i ensenyem-los a estimar, així com a conèixer-se i a confiar amb ells mateixos, deixem-los gaudir del poder que tenen sobre ells mateixos i siguem allà sempre que sigui necessari. Però deixem-los VOLAR, VOLAR I VOLAR.

Perquè un infant, adolescent o jove necessiti reforç escolar no significa que “sigui tonto”. Senzillament que té una necessitat que ha de ser coberta, i que quan l’hagi resolt possiblement s’haurà reduït l’angoixa i haurà augmentat la felicitat, no només d’ell sinó de tots els que l’envolten. Tornarà l’equilibri i l’harmonia. I em sembla a mi que això no té preu!